1 Balaam, veient que el Senyor s’havia complagut a beneir Israel, no va anar com les altres vegades a esperar cap presagi, sinó que es va girar cap a l’estepa. 2 Balaam, alçant la vista, veié Israel acampat per tribus. L’esperit de Déu s’apoderà d’ell,  3 i va pronunciar el seu vaticini: «Oracle de Balaam, fill de Beor, oracle de l’home de mirada penetrant.      4 Oracle del qui escolta els presagis de Déu, del qui veu allò que li fa veure el Totpoderós, quan cau en èxtasi i els ulls se li obren.     5 Que en són, de belles, Jacob, les teves tendes! Els teus pavellons, Israel, que bonics que són!     6 Els veig estesos com rierols, com hortes a les vores d’un riu, com àloes que el Senyor ha plantat, com cedres a la vora de l’aigua.     7 L’aigua sobreïx dels seus poals, rega els seus sembrats en abundància.  El seu rei sobrepassa el rei Agag,  serà eminent el seu reialme.     8 Déu, que l’ha fet sortir d’Egipte, li dona la força d’un búfal.  Devorarà nacions enemigues, els trencarà els ossos, els trinxarà les fletxes.     9 S’ajup, s’ajeu com un lleó, com una fera.  I qui el farà aixecar? El qui et beneeixi, Israel, serà beneït, serà maleït el qui et maleeixi.»      10 Balac es rosegava els punys. Enfurismat contra Balaam, va dir: —T’havia cridat per maleir els meus enemics, i és la tercera vegada que els beneeixes! 11 Ja te’n pots tornar al teu país. T’havia dit que t’ompliria de riqueses,  però ara el Senyor et deixa sense res.     12 Balaam li respongué: —Ja ho vaig dir als ambaixadors que em vas enviar: 13 “Ni que Balac em donés el seu palau ple de plata i d’or, jo no em podria apartar de les ordres del Senyor i fer, pel meu compte, res de bo o de dolent. Jo diré el que el Senyor em farà dir.”  14 Ara, doncs, me’n torno al meu país, però abans vine, que t’he d’anunciar què farà en els temps futurs aquest poble contra el teu. Quart oracle de Balaam     15 Llavors va pronunciar el seu vaticini: «Oracle de Balaam, fill de Beor, oracle de l’home de mirada penetrant.      16 Oracle del qui escolta els presagis de Déu, del qui coneix allò que li fa conèixer l’Altíssim, del qui veu allò que li fa veure el Totpoderós, quan cau en èxtasi i els ulls se li obren.     17 El veig venir, però no pas ara, el contemplo, però no és a prop:  surt de Jacob una estrella, s’aixeca un ceptre a Israel  que esclafarà els polsos dels moabites, el crani  de tots els fills de Set.      18 Edom  serà conquerit, serà conquerit el país de Seïr. Israel farà proeses,     19 els dominarà un descendent de Jacob, que destruirà els qui hi hagi a les ciutats.»      20 Balaam veié després els amalequites,  i va pronunciar el seu vaticini: «Amalec, la millor de les nacions, serà al final arruïnada.»     21 També va veure els quenites,  i va pronunciar el seu vaticini: «El lloc on habites és fort, t’has fet el niu  a la roca.     22 Però Caín serà consumit pel foc, i Aixur  se l’endurà captiu.»     23 I continuà vaticinant:  «Ai! Qui ve del nord com un ramat?     24 Han sortit de la part de Quitim  i oprimiran Aixur i Éber;  però els invasors acabaran destruïts.»     25 Després Balaam es va posar en camí per tornar a casa seva,  i també Balac emprengué la seva ruta.