1 Reis 12:22

Referències creuades

• 2 Cròniques 11:2 Però Déu va comunicar la seva paraula a Xemaià, home de Déu. Li va dir:
• 2 Cròniques 12:5-7 Llavors el profeta Xemaià anà a trobar Roboam i els prohoms de Judà, que s’havien aplegat a Jerusalem fugint de Xixac, i els digué: —Això diu el Senyor: “Vosaltres m’heu abandonat; doncs ara jo també us abandono a les mans de Xixac.” Els prohoms d’Israel i el rei van confessar amb humilitat: —El Senyor és just! Quan el
• 2 Reis 4:25 Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí: —Mira, és aquella xunemita.
• Deuteronomi 33:1 Abans de morir, Moisès, l’home de Déu, va beneir així els israelites:
• 2 Reis 4:22 Després va cridar el seu marit i li digué: —Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno.
• 1 Timoteu 6:11 Però tu, home de Déu, defuig tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la dolcesa.
• 2 Reis 4:16 Eliseu li digué: —L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços. Ella va respondre: —Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa!
• 1 Reis 17:18 Ella va dir a Elies: —Deixa’m estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill?
• 1 Reis 13:1 Mentre Jeroboam cremava ofrenes a l’altar, un home de Déu va arribar de Judà a Betel
• 1 Reis 13:11 A Betel hi vivia un profeta vell. Un dels seus fills anà a explicar-li tot el que l’home de Déu havia fet aquell dia a Betel i les paraules que havia dit al rei. Quan ell i els altres fills les hi hagueren referides,
• 1 Reis 17:24 La dona va dir a Elies: —Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies es compleix fidelment.
• 1 Reis 13:4-5 En sentir el rei Jeroboam les paraules que l’home de Déu proferia contra l’altar de Betel, el va assenyalar amb la mà que tenia posada damunt l’altar, tot dient: —Agafeu-lo! Però la mà que havia estès li va quedar rígida i no la podia fer tornar enrere. L’altar es va esberlar i la cendra que hi havia es va escampar: er