1 Samuel 16:14

Referències creuades

• Salms 51:11 Aparta la mirada dels meus pecats, esborra les meves culpes.
• 1 Samuel 18:12 Saül va agafar por de David; el Senyor era amb David i, en canvi, s’havia retirat d’ell.
• Jutges 9:23 Després Déu envià un esperit de discòrdia entre Abimèlec i els caps de casa de Siquem, i aquests es revoltaren contra ell.
• 1 Samuel 28:15 Samuel digué a Saül: —Per què em vens a pertorbar, evocant-me així? Saül li va respondre: —Em trobo en una situació desesperada. Els filisteus em fan la guerra i Déu s’ha allunyat de mi: ja no em respon ni pels profetes ni per somnis. Per això t’he evocat, perquè m’indiquis què haig de fer.
• 1 Samuel 18:10 L’endemà, un esperit maligne enviat per Déu s’apoderà de Saül, que començà a desvariejar al palau mateix. David tocava la cítara, com de costum.
• Jutges 16:20 Dalila cridà: —Samsó, els filisteus són aquí! Ell es despertà, pensant que se’n sortiria i se’n desfaria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s’havia allunyat d’ell.
• Fets 19:15-16 Però l’esperit maligne els replicà: —Conec Jesús i sé qui és Pau. Però vosaltres, qui sou? Llavors l’home posseït per l’esperit maligne s’abraonà damunt d’ells, els dominà i els colpejà tots amb tanta violència que van haver de fugir d’aquella casa nus i malferits.
• 1 Reis 22:22 Ell ha respost: “Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes.” El Senyor li ha dit: “El seduiràs. Te’n sortiràs. Ves i fes-ho així.”
• Osees 9:12 I si arriben a pujar algun fill, els en privaré abans no sigui un home. Ai d’aquest poble si jo l’abandono!
• 1 Samuel 11:6 Quan Saül va sentir-ho, l’esperit de Déu s’apoderà d’ell. Encès d’indignació,
• 1 Samuel 19:9-10 Un esperit maligne enviat pel Senyor s’apoderà de Saül. Saül era a casa seva, assegut, amb la llança a la mà, mentre David tocava la cítara. Saül intentà de clavar David a la paret d’una llançada, però David va esquivar el cop, i la llança quedà clavada a la paret. David es va escapar aquella mateixa nit.
• Jutges 16:29 Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s’hi va repenjar, la mà dreta sobre l’una i l’esquerra sobre l’altra.