1 Samuel 30:26
Arribat a Siclag, David va enviar una part del botí als ancians de Judà, compatriotes seus, amb aquest missatge: «Aquí teniu, com a present, una part del botí que hem pres als enemics del Senyor.»
— 1 Samuel 30:26, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- 1 Samuel 25:27 Que el meu senyor accepti aquest present que la teva serventa ha portat per als homes que l’acompanyen.
- Salms 68:18 Els carros divins són mils de milers; enmig d’ells ve el Senyor, glòria santa del Sinaí.
- Salms 35:27 Que s’alegrin i exultin els qui volien el meu triomf, i diguin sempre: «És gran el Senyor, que vol el bé del seu servent.»
- 2 Corintis 9:5 Per tant, he cregut necessari demanar a aquests germans que vinguessin a Corint abans de venir-hi jo i comencessin a recollir l’ofrena generosa que havíeu promès; tan bon punt estigui preparada, es podrà dir que és realment una ofrena generosa i no una mesquinesa.
- 2 Reis 5:15 Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l’home de Déu, hi entrà i, dret davant d’ell, va proclamar: —Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la mercè d’acceptar un present d’aquest servent teu.
- Gènesi 33:11 Accepta, doncs, el present que t’he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot. I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar.
- Isaïes 32:8 Però l’home noble va amb nobles intencions i s’alça a defensar les causes nobles.
- 1 Cròniques 12:1-15 Mentre David, per allunyar-se de Saül, fill de Quix, vivia exiliat a Siclag, va haver-hi uns homes valents que l’anaren a trobar, disposats a lluitar al seu costat. Anaven armats amb arcs i fones i sabien disparar fletxes i llançar pedres amb la dreta i amb l’esquerra. Eren parents de Saül, de la tribu de Benjamí. El s
- Proverbis 18:16-24 Un obsequi obre les portes i condueix a la presència dels importants. El primer a parlar en un plet té sempre raó, fins que ve l’altre i el contradiu. Tirar les sorts posa fi als litigis i decideix el debat entre poderosos. Un home ofès resisteix més que una plaça forta, en el judici és com el forrellat d’un castell. L