1 Cròniques 29:22
Aquell dia van menjar i beure a la presència del Senyor, i van celebrar així una gran festa. Salomó, fill de David, va ser proclamat rei per segona vegada, i el van consagrar al Senyor ungint-lo com a sobirà. També van ungir Sadoc com a sacerdot.
— 1 Cròniques 29:22, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Segons 1Re 1,34.39, Sadoc va ungir Salomó, mentre que aquí tots dos són ungits al mateix temps. (1Re 1,34.39)
Referències creuades
- 1 Reis 2:35 En lloc d’ell, el rei va nomenar general en cap de l’exèrcit Benaiahu, fill de Jehoiadà. El rei va posar també el sacerdot Sadoc en el lloc d’Abiatar.
- 1 Cròniques 23:1 David ja era vell, saciat d’una llarga vida. Per això va nomenar rei d’Israel el seu fill Salomó.
- 1 Reis 1:34-39 Vosaltres, el sacerdot Sadoc i el profeta Natan, ungiu-lo allí rei d’Israel. Després feu sonar els corns i crideu: “Visca el rei Salomó!” Acabat torneu a pujar amb ell i que entri i s’assegui en el meu tron: ell regnarà en lloc meu. Jo el designo perquè sigui sobirà d’Israel i de Judà. Benaiahu, fill de Jehoiadà, va re
- Èxode 24:11 Però Déu no va fer morir aquests privilegiats d’entre els israelites: el van veure, i menjaren i begueren.
- 1 Timoteu 6:17-18 Recomana als rics d’aquest món que no siguin altius i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm. Digues-los que facin el bé, que s’enriqueixin de bones obres, que donin generosament, que sàpiguen compartir.
- Cohèlet 9:7 Ves, menja amb alegria el teu pa i beu satisfet el teu vi, que Déu s’ha complagut en les teves obres.
- Cohèlet 8:15 Per aquest motiu celebro l’alegria, perquè per a l’home no hi ha res millor en aquesta vida que menjar, beure i estar content; això l’acompanyarà en el seu treball durant els dies que Déu li ha concedit de viure sota el sol.
- Cohèlet 2:24 Vaig comprendre que menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l’home mateix, sinó que és un do de Déu.
- Cohèlet 3:12-13 Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida. Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu.
- 2 Cròniques 7:10 El dia vint-i-tres del mes setè, Salomó va acomiadar el poble. Ells se’n tornaren a casa seva, contents i amb el cor ple de goig per tot el bé que el Senyor havia fet a David, a Salomó i a Israel, el seu poble.
- Nehemies 8:12 Llavors tot el poble se n’anà a menjar i beure, i van compartir-ho tot. I van celebrar una gran festa, ja que havien entès el sentit de les paraules amb què havien estat instruïts.
- Deuteronomi 12:11-12 Llavors anireu al lloc que el Senyor, el vostre Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom, el lloc on vol habitar, i presentareu les ofrenes que us prescric: els holocaustos i altres sacrificis, la desena part de les collites, la part reservada del fruit del vostre treball i el bo i millor dels dons que haureu promès