2 Cròniques 11:4
“Això mana el Senyor: No aneu a combatre contra els vostres germans; torneu-vos-en a casa, perquè això ha estat cosa meva.” Ells van obeir la paraula del Senyor i se’n van tornar, tal com el Senyor els havia manat.
— 2 Cròniques 11:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
2Cr 10,15; 1Re 12,24. A partir d’aquí, en els textos propis de l’autor, quedarà més marcada que mai la doctrina anunciada ja en 2Cr 7,14 i 1Cr 28,8-9: l’obediència a la paraula de Déu és recompensada amb prosperitat (material i familiar) i victòries; la desobediència, amb infortunis. (2Cr 10,15; 1Re 12,24; 2Cr 7,14; 1Cr 28,8-9)
Referències creuades
- Gènesi 50:20 Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix.
- 1 Reis 11:29-38 Un dia que Jeroboam havia sortit de Jerusalem, el profeta Ahià de Siló el va trobar pel camí. Ahià portava un mantell nou. Eren tots dos sols a camp ras. Ahià va agafar el seu mantell nou, el va esquinçar en dotze trossos i digué a Jeroboam: —Pren-ne deu trossos, perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Esquinçaré el
- 2 Cròniques 28:8-15 A més, els israelites feren dos-cents mil captius als seus germans de Judà, entre dones, fills i filles; també es van apoderar d’un abundant botí i se l’endugueren a Samaria. Allí hi havia un profeta del Senyor que es deia Oded. Aquest va sortir al pas de l’exèrcit que entrava a Samaria, i els digué: —El Senyor, Déu de
- 2 Cròniques 25:7-10 Però un home de Déu anà a trobar Amasies i li digué: —Que les tropes d’Israel no vinguin amb tu, oh rei, perquè el Senyor no és amb Israel ni amb cap dels efraïmites. Altrament, ves amb ells, llança-t’hi, lluita fort en la batalla, i que Déu et faci caure davant l’enemic, perquè Déu té el poder d’auxiliar o de fer caur
- 2 Cròniques 10:15-16 El rei no volgué escoltar el poble. Déu ho havia decidit així perquè es complís la paraula que ell, el Senyor, havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló. Tots els d’Israel, com que el rei no els escoltava, li van respondre: —Quina part tenim amb David? Quina heretat, amb el fill de Jessè? Israel,
- Hebreus 13:1 Persevereu en l’amor fratern.
- Fets 7:26 L’endemà comparegué mentre uns es barallaven i mirà de posar pau entre ells dient: »—¿No veieu que sou germans? Per què us feu mal l’un a l’altre?
- Gènesi 13:8 Davant d’això, Abram digué a Lot: —Som de la mateixa família i no ha d’haver-hi discussions entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus.
- 2 Samuel 2:26 Abner va cridar Joab i li va dir: —¿És que l’espasa ha de devorar sense parar? Que no saps que el final és amargant? Què esperes a dir a la teva gent que parin de perseguir els seus germans?
- 1 Pere 3:8 Finalment, viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu misericordiosos i humils;
- 1 Reis 22:36 A la posta de sol va córrer un clam per tot l’exèrcit: —Cadascú al seu poble! Cadascú al seu territori!
- 1 Joan 3:11-13 El missatge que heu sentit des del principi és aquest: que ens estimem els uns als altres. No feu com Caín, que era del Maligne i va matar el seu germà. I per què el va matar? Perquè les seves obres eren dolentes i les del seu germà eren justes. Germans, no us estranyeu si el món us odia: