2 Cròniques 20:22
Tan bon punt començaren els crits de festa i de lloança, el Senyor va parar emboscades contra els ammonites, els moabites i els edomites de les muntanyes de Seïr que havien vingut contra Judà, i foren derrotats.
— 2 Cròniques 20:22, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El sentit probable és que Déu sembra la discòrdia entre els enemics d’Israel.
Referències creuades
- 1 Samuel 14:20 Saül i tota la tropa es van reunir i arribaren al camp de batalla. Allà, els filisteus, espasa en mà, s’atacaven l’un a l’altre i regnava entre ells la més gran confusió.
- Ezequiel 38:21 Per totes les meves muntanyes, Gog, cridaré l’espasa perquè vagi contra tu; els teus soldats es giraran els uns contra els altres. Ho dic jo, el Senyor Déu.
- Jutges 7:22 Mentrestant, els tres-cents israelites anaven tocant els corns. El Senyor va fer que, per tot el campament, els madianites es traguessin l’espasa i s’ataquessin els uns als altres; tots es van escapar cap a Betaixità, en direcció a Sererà, fins a Abel-Meholà, prop de Tabat.
- Isaïes 19:2 El Senyor diu: «Jo instigaré els egipcis, els uns contra els altres, perquè combatin entre ells, homes amb homes, ciutats amb ciutats, dinasties amb dinasties.
- 2 Reis 6:17 I Eliseu va pregar dient: —Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi! El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu.
- Salms 35:5-6 Que siguin com la palla a mercè del vent i que els encalci l’àngel del Senyor. Que trobin fosc i relliscós el camí i que l’àngel del Senyor els persegueixi.
- 2 Cròniques 20:10 Ara ja veus què fan els ammonites, els moabites i els edomites de la muntanya de Seïr: quan els d’Israel venien del país d’Egipte, tu no vas permetre que passessin pel seu territori, i per això, en lloc de destruir-los, es van desviar.
- 2 Cròniques 13:13 Jeroboam va ordenar que paressin una emboscada que envoltés pel darrere els de Judà. Aquests tenien l’exèrcit al davant i l’emboscada al darrere.
- 1 Samuel 14:16 Els sentinelles que Saül tenia a Guibà de Benjamí es van adonar que la multitud dels enemics corrien d’un costat a l’altre.