2 Cròniques 29:27
Ezequies va ordenar que oferissin l’holocaust a l’altar. Tan bon punt començaren d’oferir-lo, entonaren càntics en honor del Senyor, acompanyats pel toc de les trompetes i pels instruments de David, rei d’Israel.
— 2 Cròniques 29:27, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Nm 10,1-10. (Nm 10,1-10)
Referències creuades
- 2 Cròniques 23:18 Joiadà va posar una guàrdia al temple del Senyor, a les ordres dels sacerdots levites, que David havia repartit en torns per al servei del temple, amb la funció d’oferir holocaustos al Senyor, tal com és escrit en la Llei de Moisès; havien d’acompanyar l’ofrena amb les aclamacions d’alegria i amb els càntics que David havia ordenat.
- Salms 136:1 Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.
- Salms 137:3-4 Allà volien que cantéssim els qui ens havien deportat, ens demanaven cants de festa els qui ens havien entristit: «Canteu-nos algun càntic de Sió.» Com podíem cantar cants del Senyor en una terra estrangera?
- 2 Cròniques 20:21 Llavors va reunir l’assemblea del poble per designar un grup de cantors que lloessin el Senyor quan fes aparèixer la seva santedat. Col·locats al davant de les tropes, havien de cantar: «Enaltiu el Senyor; perdura eternament el seu amor.»
- 2 Cròniques 7:3 Quan els israelites veieren que el foc baixava i que la presència gloriosa del Senyor era damunt l’edifici del temple, s’agenollaren i es van prosternar tots sobre el paviment amb el front a terra enaltint així el Senyor: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»