2 Cròniques 29:36
Ezequies i tot el poble es van alegrar de veure com Déu havia predisposat la gent, perquè tot es va fer sense cap previsió.
— 2 Cròniques 29:36, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
La generositat i l’alegria del poble recorden les de la dedicació del temple de Salomó (2Cr 7,4-7.10). (2Cr 7,4-7)
Referències creuades
- Salms 10:17 Acull, Senyor, el desig dels humils, enforteix el seu cor, escolta’ls:
- 1 Cròniques 29:9 El poble es va alegrar de les ofrenes voluntàries, perquè les havien fetes de tot cor al Senyor. També el rei David en va tenir una gran alegria.
- 1 Tessalonicencs 3:8-9 i ara ens sentim reviure veient que us manteniu ferms en el Senyor. Quina acció de gràcies podríem elevar al nostre Déu per tota l’alegria que de vosaltres hem rebut davant d’ell?
- Proverbis 16:1 L’home es prepara la resposta, però qui la hi posa a la boca és el Senyor.
- Fets 2:41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones.
- Esdres 6:22 Durant els set dies següents van celebrar amb alegria la festa dels Àzims, ja que el Senyor mateix els havia omplert de goig: havia inspirat en el rei d’Assíria una actitud favorable envers ells i els havia donat coratge en l’obra de reconstrucció del temple de Déu, del Déu d’Israel.
- 1 Cròniques 29:17-18 Jo sé, Déu meu, que tu examines els cors i estimes la rectitud. Jo, amb sinceritat de cor, he ofert generosament tot això, i ara veig amb goig la generositat amb què el teu poble reunit aquí t’ofereix voluntàriament els seus dons. Senyor, Déu dels nostres pares Abraham, Isaac i Israel, conserva sempre en el teu poble a
- 2 Cròniques 30:12 El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d’acord amb la paraula del Senyor.