2 Reis 16:5
Llavors Ressín, rei dels arameus, i Pècah, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la; la van assetjar, però no la pogueren conquerir.
— 2 Reis 16:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
2Cr 28,5-7; Is 7-8. És la guerra dita siroefraïmita. El rei dels arameus o siris i el d’Efraïm (Israel) , que es troben més directament amenaçats pel formidable poder assiri, volen obligar el seu veí meridional, Judà, a entrar en una aliança amb ells contra Assíria. Amb aquesta intenció miren d’intervenir a Jerusalem per destronar Acaz, que és proassiri, i posar en lloc seu el fill de Tabal, que els seria favorable (Is 7,6). Aquesta guerra va donar ocasió al gran oracle messiànic de l’Emmanuel (Is 7,10-17). En lloc de fer cas de la veu d’Isaïes, que l’exhortava a confiar només en Déu, Acaz va pagar una forta quantitat al rei assiri perquè obligués la coalició siroefraïmita a retirar-se (vv. 7-8). En efecte, la conquesta de Damasc pels assiris (v. 9) els va fer desistir d’atacar Jerusalem, però el precedent de la intervenció mesopotàmica resultaria nefast, tant per a Israel com per a Judà. (2Cr 28,5-7; Is 7-8; Is 7,6; Is 7,10-17; vv. 7-8; v. 9)
Referències creuades
- 2 Reis 15:37 Per aquell temps, el Senyor començà a enviar contra Judà Ressín, rei dels arameus, i Pècah, fill de Remaliahu.
- Isaïes 7:14 Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”).
- Isaïes 7:1-9 En temps d’Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i net d’Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d’Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir. Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i del seu poble s’estremí, c
- Isaïes 9:6-7 Estendrà arreu la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers. El Senyor ha llançat una paraula contra Jacob, una amenaça ha caigut sobre Israel.
- Isaïes 8:9-10 Pobles, ja podeu destruir, que sereu desfets. Escolteu, països llunyans: ni que us equipeu per al combat, sereu desfets. Ja us podeu equipar, que sereu desfets. Ja podeu deliberar, que fracassareu. Ja podeu discutir, que tot serà en va, perquè Déu és amb nosaltres.
- Isaïes 8:6 —Aquest poble ha rebutjat les aigües de Siloè, que s’escolen suaument, i s’alegra de la invasió de Ressín i del fill de Remaliahu.
- 1 Reis 15:4 Així i tot, per consideració a David, el Senyor, el seu Déu, li va mantenir una llàntia encesa a Jerusalem, concedint-li un descendent que el succeís i fent que Jerusalem es mantingués.
- 1 Reis 11:36 Al seu fill, li concediré una tribu, a fi que el meu servent David tingui sempre una llàntia encesa al meu davant, a Jerusalem, la ciutat que he escollit perquè porti el meu nom.
- 2 Cròniques 28:5-15 Per això el Senyor, el seu Déu, el va fer caure en mans del rei dels arameus, que el derrotaren, van fer-li molts captius i se’ls endugueren a Damasc. També el va fer caure en mans del rei d’Israel: la desfeta va ser molt gran. Pècah, fill de Remaliahu, rei d’Israel, va matar en un sol dia cent vint mil homes de Judà,