2 Reis 7:4
Si decidim d’entrar a la ciutat, amb la fam que hi ha, ens hi morirem, i si ens quedem aquí fora, també morirem. Passem-nos al campament dels arameus: si ens perdonen la vida, viurem, i si ens maten, que ens matin.
— 2 Reis 7:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Jeremies 14:18 Si surto al camp veig les víctimes de l’espasa; si entro a la ciutat veig els qui moren de fam. Profetes i sacerdots van errants pel país sense comprendre què passa.
- Lluc 15:17-19 Llavors entrà dintre d’ell i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam! M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.”
- Jonàs 3:9 Qui sap si Déu es repensarà, es calmarà el seu enuig i no morirem!»
- 2 Samuel 14:14 Tots hem de morir: som com aigua escampada per terra, que ja no es pot recollir. Déu no torna ningú a la vida. Per tant, el rei hauria de prendre un determini, perquè l’home que té proscrit no ho estigui per sempre.
- Ester 4:16 —Ves a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves serventes dejunarem igualment. Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré.
- Jeremies 37:13-14 Però quan va ser a la porta de Benjamí, el cap de la guàrdia, Irià, fill de Xelemià, fill d’Hananià, va detenir el profeta Jeremies, tot dient: —Tu et passes als caldeus! Jeremies protestà: —És fals! Jo no em passo als caldeus! Però Irià no en va fer cas i el va portar pres als oficials.
- Hebreus 9:27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici;
- Jeremies 8:14 Què hi fem, aquí asseguts? Aplegueu la gent, entrem a les ciutats fortificades i no ens en moguem: el Senyor, el nostre Déu, vol que no en sortim, i ens fa beure aigua emmetzinada, perquè hem pecat contra ell.
- 1 Cròniques 12:19 Llavors l’esperit s’apoderà d’Amassai, cap dels de la guàrdia. Amassai va exclamar: —Som teus, David, i estem amb tu, fill de Jessè. Que la pau, que la pau sigui amb tu; que la pau sigui també amb els qui t’ajuden, perquè tens el teu Déu de part teva. David els va acollir i els va fer caps dels escamots que feien incursions.