2 Samuel 12:20
Llavors David s’alçà de terra, es va rentar i perfumar, va mudar-se de roba i anà a prosternar-se al santuari del Senyor. Després va tornar al palau, demanà que li paressin taula i va menjar.
— 2 Samuel 12:20, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Job 1:20 Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra
- Rut 3:3 Renta’t, doncs, perfuma’t, posa’t el vestit bo i baixa a l’era. Però no et deixis veure fins que ell haurà menjat i begut.
- Lamentacions 3:39-41 Si encara viu l’home, de què s’ha de plànyer? Pot culpar un altre dels propis mancaments? Mirem quins camins hem seguit. Revisem-los, tornem al Senyor. Amb el cor a les mans, supliquem al Déu que és al cel:
- Cohèlet 9:8 Porta en tota ocasió vestits blancs i que no falti mai perfum en el teu cap.
- Job 2:10 Job li va respondre: —Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals? Enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula.
- Mateu 6:17 En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara,
- 2 Samuel 7:18 Llavors el rei David anà a asseure’s a la presència del Senyor i va dir: —Qui soc jo, Senyor Déu, i què és el meu casal, perquè m’hagis conduït fins aquí?
- Salms 39:9 Allibera’m de totes les faltes, no m’exposis a les burles dels insensats.
- 2 Samuel 6:17 Van portar, doncs, l’arca del Senyor i la col·locaren al seu lloc dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors David va oferir davant el Senyor holocaustos i víctimes de comunió.