2 Samuel 14:13
La dona va explicar-se: —Per què, doncs, mantens un parer que va contra el poble de Déu? Amb la sentència que el rei acaba de pronunciar, és com si ell mateix es declarés culpable, ja que no deixa tornar l’home que té proscrit.
— 2 Samuel 14:13, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
La vida d’Absalom és tan necessària al poble de Déu com el fill de la viuda és necessari a la seva mare.
Referències creuades
- 2 Samuel 13:37-38 Durant molt de temps el rei va fer dol pel seu fill Amnon. Absalom va fugir i es refugià prop de Talmai, fill d’Ammihud, rei de Gueixur. Allí, refugiat a Gueixur, s’hi va estar tres anys.
- 2 Samuel 12:7 Llavors Natan va dir a David: —Aquest home ets tu. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Jo t’he ungit rei d’Israel i t’he alliberat de les mans de Saül.
- Jutges 20:2 A l’assemblea de tot el poble de Déu, van assistir-hi els caps de tot el poble i totes les tribus d’Israel: quatre-cents mil homes capaços de combatre.
- 1 Reis 20:40-42 Però mentre aquest servent teu anava ocupat d’ací d’allà, el presoner es va fer fonedís. El rei d’Israel li va dir: —Tu mateix t’has donat la sentència. Immediatament, el profeta es va treure la cendra del front, i el rei d’Israel es va adonar que era un dels profetes. El profeta li va dir: —Això et fa saber el Senyor:
- Lluc 7:42-44 Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més? Simó li contestà: —Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran. Jesús li diu: —Has respost correctament. Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó: —Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa tev
- 2 Samuel 7:8 Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà del meu poble d’Israel.