2 Samuel 15:18
Tota la guàrdia dels quereteus i els peleteus anà passant davant d’ell, i també van passar pel seu davant els sis-cents homes que l’havien seguit des de Gat.
— 2 Samuel 15:18, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
1Sa 27. (1Sa 27)
Referències creuades
- 2 Samuel 8:18 Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus. Els fills de David eren també sacerdots.
- 1 Cròniques 18:17 Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus. Els fills de David eren els principals ajudants del rei.
- 1 Samuel 30:14 Havíem fet una incursió al Nègueb dels quereteus, al de Judà i al de Caleb, i vam incendiar Siclag.
- 2 Samuel 20:7 Va sortir, doncs, Abisai portant amb ell Joab i els seus homes, els quereteus, els peleteus i totes les tropes escollides. Sortiren de Jerusalem a perseguir Xeba, fill de Bicrí.
- 1 Reis 1:38 El sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, juntament amb els quereteus i els peleteus, van baixar per fer muntar Salomó a la mula del rei David i conduir-lo a Guihon.
- 2 Samuel 20:23 Joab era el general en cap de tot l’exèrcit d’Israel, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus.
- 2 Samuel 18:2 Va dividir la tropa en tres cossos: un terç a les ordres de Joab, un terç a les d’Abisai, fill de Seruià i germà de Joab, i un terç a les d’Itai, de Gat. El rei va dir als soldats: —Jo també vull anar amb vosaltres a la batalla.
- 2 Samuel 6:10 I no volgué portar l’arca del Senyor al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d’Obed-Edom, que era de Gat.
- 1 Samuel 27:3 David, amb els seus homes, cada un amb la seva família, vivia amb Aquix, a Gat. David hi vivia amb les seves dues dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel.
- 2 Samuel 15:19-22 El rei va dir a Itai, el de Gat: —Per què has de venir també amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t al servei d’aquest rei, que al cap i a la fi ets un estranger, un emigrat del teu país. Era ahir, com qui diu, que vas arribar, ¿i avui t’haig de fer errar amb nosaltres a la ventura, quan ni jo mateix no sé on aniré? Torna