2 Samuel 17:27
Quan David va arribar a Mahanaim, Xobí, fill de Nahaix, de Rabà dels ammonites, Maquir, fill d’Ammiel, de Lodebar, i Barzil·lai, galaadita de Roglim,
— 2 Samuel 17:27, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
2Sa 10,2+. (2Sa 10,2)
2Sa 9,5. (2Sa 9,5)
2Sa 19,32; 1Re 2,7. (2Sa 19,32; 1Re 2,7)
Referències creuades
- 1 Reis 2:7 Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai, el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom.
- 2 Samuel 9:4 El rei preguntà: —On és? Sibà li respongué: —És a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar.
- 2 Samuel 10:1-2 Després d’això va morir el rei dels ammonites, i el va succeir el seu fill Hanun. David es va dir: «Tractaré bé Hanun, fill de Nahaix, tal com el seu pare em va tractar a mi.» David va enviar, doncs, una ambaixada a expressar-li el condol per la mort del seu pare. Quan els enviats de David van arribar al país dels ammo
- Esdres 2:61 Dels sacerdots, es van trobar en la mateixa situació els descendents d’Hobaià, de Cos i de Barzil·lai. Aquest es deia així perquè havia adoptat el nom de família de la seva dona en casar-se amb una de les filles de Barzil·lai, del territori de Galaad.
- 1 Samuel 11:1 L’ammonita Nahaix va fer una incursió i assetjà Jabeix-Galaad. Tots els habitants de Jabeix van proposar a Nahaix: —Fes un pacte amb nosaltres i ens avindrem a ser vassalls teus.
- 2 Samuel 12:26 Joab va atacar Rabà dels ammonites i va conquerir la ciutadella reial.
- 2 Samuel 19:31-39 Mefibóixet va dir al rei: —Que ell s’ho quedi tot! En tinc prou que el rei, el meu senyor, hagi tornat feliçment a casa seva. Barzil·lai, el galaadita, havia baixat de Roglim fins al Jordà per acomiadar-se del rei allà mateix. Barzil·lai era molt vell: tenia vuitanta anys. Havia mantingut el rei quan va ser a Mahanaim,
- 2 Samuel 12:29-30 David va mobilitzar tot l’exèrcit i marxà cap a Rabà, va assaltar-la i la va conquerir. S’apoderà de la corona instal·lada sobre el cap del déu Milcom, que era d’or i pesava més de trenta quilos, i duia encastades pedres precioses; la van instal·lar per damunt del cap de David. El rei s’endugué de la ciutat un botí eno