2 Samuel 3:18

Referències creuades

• 1 Samuel 15:28 Llavors Samuel li digué: —El Senyor t’ha arrencat avui el regne d’Israel i l’ha donat a un altre més digne que tu.
• Salms 89:19-23 És del Senyor l’escut que ens protegeix, el nostre rei és del Sant d’Israel. Un dia, en una visió, vas parlar als teus fidels: «He posat un noi per damunt d’un guerrer, he enaltit un jove del poble. M’he fixat en David, el meu servent, i l’he ungit amb l’oli sant: la meva mà el sostindrà per sempre, el meu braç el farà
• Salms 89:3-4 N’estic cert, el teu favor és indestructible, mantens la fidelitat en el cel. «He fet aliança amb el meu elegit, jurant a David, el meu servent:
• 1 Samuel 9:16 —Demà, en aquesta mateixa hora, t’enviaré un home del territori de Benjamí. Ungeix-lo com a sobirà del meu poble d’Israel, perquè l’alliberi de les mans dels filisteus. Tinc posats els ulls sobre el meu poble; m’ha arribat el seu clam.
• Salms 132:17-18 Aquí faré germinar el poder de David, per al meu Ungit tindré una llàntia encesa. Vestiré de vergonya els seus enemics, però al front d’ell brillarà la diadema.»
• 1 Samuel 16:1 El Senyor va dir a Samuel: —Fins quan t’aniràs lamentant per Saül? Soc jo qui l’ha rebutjat com a rei d’Israel! Ara omple d’oli el corn i ves. Jo t’envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills.
• 1 Samuel 13:14 però ara no es mantindrà. El Senyor ja s’ha buscat un home com el que desitja el seu cor i ha disposat que sigui el sobirà del seu poble, ja que tu no has complert el que ell t’havia manat.
• 2 Samuel 3:9 Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no faig que es compleixi en David allò que el Senyor li va jurar:
• 1 Samuel 16:12-13 Jessè va fer que l’anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: —Ungeix-lo, que és ell. Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà.
• Joan 12:42-43 És cert que molts, fins i tot dels dirigents, van creure en ell, però no s’atrevien a confessar-ho per por dels fariseus, perquè no els expulsessin de la sinagoga. Preferien els honors dels homes a la glòria de Déu.