Amós 8:10
Canviaré en dol les vostres festes, i en complantes els vostres cants. Tothom es vestirà amb roba de sac i es raparà el cap, com per la mort d’un fill únic. Aquest final serà un dia amarg.
— Amós 8:10, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sobre les manifestacions de dol, vegeu Jr 48,37; Ez 7,18. Sobre el canvi de les festes en dol, Is 3,24; Os 2,13; Tb 2,6; 1Ma 9,41. La mort d’un fill únic representava per a l’israelita la fi de totes les esperances (Jr 6,26; Za 12,10). El dia del Senyor representarà per al poble el mateix que representa per a un pare perdre el fill únic. Els evangelistes faran servir algun d’aquests elements per a significar la mort del Fill únic de Déu (Mt 27,45 = Mc 15,33 = Lc 23,44). (Jr 48,37; Ez 7,18; Is 3,24; Os 2,13; Tb 2,6; 1Ma 9,41; Jr 6,26; Za 12,10; Mt 27,45; Mc 15,33; Lc 23,44)
Referències creuades
- Jeremies 6:26 Gent del meu poble, vestiu-vos de sac en senyal de dol, rebolqueu-vos a la cendra, ploreu com per un fill únic; que sigui ben amarga la vostra complanta, perquè el devastador ens caurà de sobte al damunt.
- Zacaries 12:10 Vessaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d’un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill.
- Job 20:23 És a punt d’omplir-se l’estómac, i llavors el sacia l’enuig de Déu, que li plou al damunt com si fos aliment.
- Jeremies 48:37 Tots es rapen els cabells i s’afaiten la barba, es fan incisions a les mans i es vesteixen de dol.
- Ezequiel 7:18 porten vestits de sac, i l’esglai els embolcalla; tots duen a la cara la vergonya i s’han rapat el cap.
- Osees 2:11 Per això vindré a prendre el meu blat al temps de la sega, i el meu vi al temps de la verema. Li prendré la meva llana i el meu lli amb què vestia el seu cos nu.
- Isaïes 15:2-3 Dibon puja al temple, als turons sagrats per plorar. A Nebó i a Medebà, Moab es lamenta. Tothom s’ha rapat el cap i afaitat la barba. Pels carrers, la gent porta roba de sac en senyal de dol, es lamenta als terrats i a les places, tothom es desfà en plors.
- Lluc 7:12-13 Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué: —No ploris.
- Amós 6:4-7 Us ajaieu en llits de marfil, us estireu en els vostres divans, mengeu els anyells més tendres i els vedells engreixats en estables. Improviseu cants al so de l’arpa i, com David, inventeu instruments nous. Beveu el vi en grans copes i us perfumeu amb les essències més fines, però no us fa pena el desastre que amenaça
- Isaïes 22:12-14 Aquell dia, el Senyor, Déu de l’univers, us invitava a plorar i a penedir-vos, a afaitar-vos el cap i a vestir-vos de sac. En canvi, tot eren festes i gresca, matàveu moltons i vedells, us atipàveu de carn i de vi tot dient: «Mengem i beguem, que demà morirem.» Però el Senyor de l’univers m’ho ha revelat clarament: «Aq
- Nahum 1:10 Són espessos com espines; són embriacs sadolls d’embriaguesa, però seran consumits com palla resseca.
- Job 3:5 Que el reclamin la tenebra i la fosca de la mort, que un núvol espès el cobreixi, que el sol, apagant-se, l’espanti!