Càntic 5:6

Referències creuades

• Càntic 5:2 Jo dormia, però el meu cor vetllava. Una veu! El meu estimat que truca: «Obre’m, germana meva, estimada meva, coloma meva, el meu tot; el meu cap és ple de rosada, els meus rulls, de la serena de la nit.»
• Osees 5:15 »M’allunyaré i tornaré a casa meva, fins que reconeguin les seves culpes i vinguin a cercar-me. »Enmig de les seves penes correran cap a mi. Diran:
• Apocalipsi 3:19 »Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues, doncs, zelós i converteix-te.
• Isaïes 50:2 Què ho fa que en arribar no he trobat ningú? He cridat, i ningú no m’ha respost. ¿La meva mà no seria capaç de rescatar-vos? ¿No tindria prou força per a procurar la llibertat? Jo asseco la mar tan sols amb una amenaça i canvio els rius en desert. Llavors els peixos, per falta d’aigua, moren de set i tot ho empesten.
• 2 Samuel 16:10 Però el rei va respondre: —Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa?
• Isaïes 12:1 Aquell dia diràs: «Et dono gràcies, Senyor: t’havies irritat contra mi, però t’has desdit del teu rigor i m’has consolat.
• Mateu 26:75 Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament.
• Salms 88:9-14 Has allunyat de mi els coneguts, m’has fet repugnant per a tothom; estic reclòs, no puc sortir, els ulls se’m consumeixen de pena. Senyor, jo t’invoco cada dia, a tu alço les meves mans. ¿És per als morts que fas prodigis? ¿S’aixecaran les ombres a lloar-te? Pausa ¿Qui parla del teu amor en els sepulcres, de la teva fi
• Gènesi 42:28 Llavors digué als seus germans: —M’han tornat els diners! Són dins el meu sac de blat. El cor els va fer un salt. Tremolant, es deien l’un a l’altre: «Què és això que Déu ens ha fet?»
• Salms 22:1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Aièlet haixàhar». Salm del recull de David. Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Estàs lluny de salvar-me, no t’arriba el meu clam.
• Salms 30:7 Jo pensava, quan em veia segur: «Mai no cauré.»
• Isaïes 54:6-8 El Senyor et crida com a una esposa abandonada i afligida. Diu el teu Déu: «Qui abandonaria l’esposa de la joventut? Et vaig abandonar sols per un moment, i ara et torno a prendre amb un amor immens. En un esclat d’indignació et vaig amagar un moment la mirada, però ara t’estimo amb un amor etern. T’ho diu el Senyor, e