Cohèlet 9:2
Tot és igual per a tots: el mateix destí espera al just i a l’injust, al bo, al pur i a l’impur, al qui ofereix sacrificis i al qui no n’ofereix. No hi ha diferència entre el bo i el pecador, entre el qui fa juraments i el qui té por de fer-ne.
— Cohèlet 9:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Algunes versions antigues afegeixen i al dolent.
Coh 3,19. (Coh 3,19)
Referències creuades
- Malaquies 3:18 Llavors tornareu a veure la diferència entre justos i injustos, entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel.
- Cohèlet 2:14-16 «El savi té ulls a la cara, el neci camina a les fosques.» Però també em vaig adonar que l’un i l’altre tenen el mateix destí. Em deia, doncs, a mi mateix: «La sort del neci serà també la meva; què en trec d’haver estat tan savi?» I concloïa que també tot això és en va. Perquè el savi morirà igual que el neci, i el pas
- Malaquies 3:5 El Senyor de l’univers us diu encara: Jo vindré enmig de vosaltres per jutjar-vos. Acusaré amb promptitud els qui practiquen bruixeries, els adúlters, els perjurs, els qui estafen el sou dels jornalers, els qui oprimeixen les viudes i els orfes, o maltracten els immigrants, sense cap por de mi.
- Salms 73:3 d’enveja que sentia pels injustos, veient el benestar dels insolents.
- Job 9:22 Hi ha un sol camí, per més que jo parli: ell aniquila tant culpables com innocents.
- Malaquies 3:15 Nosaltres més aviat tenim per feliços els insolents: els qui fan el mal prosperen, i fins els qui posen Déu a prova s’escapen del seu càstig.»
- Cohèlet 6:6 Encara que aquest altre visqués dues vegades mil anys, si no arribava a tastar la felicitat, què en trauria? A la fi, tothom fa cap al mateix lloc.
- Gènesi 24:8-9 Però, si ella no volia venir amb tu, la meva adjuració no t’obligarà. Sigui com sigui, no facis tornar el meu fill en aquell país. L’administrador va posar la seva mà sota la cuixa d’Abraham, el seu amo, i Abraham el va conjurar que complís aquest encàrrec.
- Ezequiel 17:18-19 Ell ha violat el pacte d’aliança menyspreant el jurament. Ha obrat així després d’haver donat la seva paraula. No se’n sortirà! »Per tant, això diu el Senyor Déu: Tan cert com jo visc, juro que li faré pagar el menyspreu del pacte de fidelitat i la violació de l’aliança.
- Job 21:7-34 Per què els impius continuen vivint i envelleixen augmentant la força i el poder? Veuen créixer segurs els seus fills i contemplen els seus nets. Cap temença no desfà la pau de casa seva, la vara de Déu no els toca mai. Els seus toros són sempre fecunds, les seves vaques no perden mai les cries. Els seus fills corren c
- Cohèlet 7:2 Val més assistir a un dol que assistir a un banquet, perquè la mort és la fi de tot home i el qui encara és viu ha de pensar-hi.
- Josuè 2:17-20 Els homes li van respondre: —Nosaltres mantindrem el jurament que ens demanes, però amb aquestes condicions: quan envairem el país, lliga aquest cordó escarlata a la finestra per on ens has fet baixar i reuneix aquí, a casa teva, el pare, la mare, els germans i tota la teva família. El qui surti fora de la porta de cas