Daniel 3:27
(94) Els sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei es van acostar per veure aquells homes: el foc no els havia tocat el cos ni els havia rostit els cabells; tenien intactes les túniques i ni tan sols feien pudor de socarrim.
— Daniel 3:27, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Isaïes 43:2 Si travesses aigües profundes, jo soc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames.
- Hebreus 11:34 apagaren focs poderosos, s’escaparen de l’espasa, es posaren bons després de malalties, foren valents en el combat, repel·liren exèrcits d’estrangers.
- Isaïes 26:11 Ells no s’adonen, Senyor, que la teva mà els amenaça. Que vegin, avergonyits, amb quin amor ardent defenses el teu poble. Els devorarà aquell foc que devora els teus enemics.
- Lluc 21:17-18 Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap.
- Fets 27:34 Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrà ni un sol cabell.
- Salms 83:18 S’enduran la confusió d’una desfeta, desconcertats i avergonyits per sempre,
- Mateu 10:30 I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats.
- 2 Reis 19:19 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic Déu.
- 1 Samuel 17:46-47 Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré les despulles de l’exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrà que Israel té un Déu. Tots els qui són aquí veuran que el Senyor no dona la victòria amb l’espasa o amb la llança. El Senyor és l
- Daniel 3:2-3 El rei Nabucodonosor va convocar els sàtrapes, prefectes, governadors, consellers, tresorers, juristes i oficials de la guàrdia, tots els qui tenien alguna autoritat a la província, perquè vinguessin a la dedicació de l’estàtua que ell mateix havia fet erigir. Tots aquests, doncs, que tenien alguna autoritat a la proví
- Fets 2:6-12 Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Meravellats i estupefactes, deien: —¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Parts, medes i elamites, hab
- Daniel 3:21 Lligats, doncs, amb tota la seva vestimenta de túniques, barrets i mantells, els van tirar al mig de la fornal.