Daniel 4:24
»Ara, doncs, oh rei, escolta de bon grat el meu consell: salva’t dels teus pecats i de les teves culpes fent bones obres i practicant la misericòrdia envers els pobres, si vols que duri la teva felicitat.
— Daniel 4:24, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Es tracta sobretot de l’almoina (vegeu Tb 12,9; Sir 3,30; Mt 6,1). (Tb 12,9; Sir 3,30; Mt 6,1)
Referències creuades
- Salms 107:40 Ell mateix, que confon els poderosos, els fa errar per un desert sense camins.
- Isaïes 46:10-11 Des del principi anuncio les coses que vindran, dic per endavant el que encara no ha passat. Jo mano que es compleixi el meu designi i duré a terme el que he decidit. Crido d’orient un ocell de presa, de terres llunyanes un home que complirà el meu designi. Ho he dit i ho faré, ho tinc decidit i ho duré a terme.
- Job 40:11-12 Llança els llamps del teu furor, humilia els superbs amb la mirada! Doblega’ls tots amb l’esguard, ajup els malvats allà on es trobin!
- Salms 2:7 Ara proclamo el decret del Senyor. Ell m’ha dit: «Tu ets el meu fill; avui jo t’he engendrat.
- Isaïes 14:24-27 Escolteu un jurament del Senyor de l’univers: «Us asseguro que es farà el que he planejat, que es complirà el que he decidit. Esmicolaré els assiris dins el meu país, els trepitjaré dalt les meves muntanyes; així el meu poble serà alliberat del jou, de la càrrega amb què van afeixugar les seves espatlles.» Aquesta és l
- Isaïes 23:9 El Senyor de l’univers l’ha decidida, per abaixar l’orgull dels honorables, per humiliar els poderosos de la terra.
- Job 1:12-19 Llavors el Senyor digué a l’Acusador: —Poso a les teves mans tot el que té, però a ell no el toquis. I l’Acusador es va retirar de la presència del Senyor. Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran, es va presentar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia: —Mentre els bous l
- Salms 148:6 Els fa durar per sempre, eternament, els imposà lleis que no traspassaran.
- Daniel 4:17 L’arbre que has vist créixer i fer-se fort, tant que la seva alçada arribava al cel i es veia des de tota la terra,
- Job 20:29 Aquesta és la part que Déu reserva a l’impiu, la sort que ell mateix li ha preparat.