Daniel 7:2
És Daniel mateix qui parla: —Durant la nit he tingut una visió: els quatre vents del cel avalotaven el gran mar,
— Daniel 7:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El tema és semblant al del somni de Nabucodonosor del c. 2: un imperi en succeirà un altre fins que arribarà el Regne de Déu, i aleshores tot altre domini desapareixerà. Aquest capítol serà font d’inspiració per a l’autor del llibre de l’Apocalipsi: amararà tota la seva obra, sobretot Ap 13. (c. 2; Ap 13)
És l’oceà, l’* abisme aquós o mar profund dels orígens (Gn 1,2), que representa la força enemiga de Déu. L’oceà primordial era una divinitat en les mitologies de l’Orient Pròxim i d’Egipte. (Gn 1,2)
Referències creuades
- Apocalipsi 7:1 Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien els quatre vents perquè cap d’ells no bufés sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre.
- Apocalipsi 17:15 L’àngel em digué encara: —Les aigües que has vist, vora les quals resideix la prostituta, són pobles, multituds, nacions i llengües.