Deuteronomi 1:34
»El Senyor, en sentir el que dèieu, es va indignar i digué:
— Deuteronomi 1:34, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Hebreus 3:8-11 no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert , quan van posar-me a prova els vostres pares, quan em temptaren; i van anar veient les meves obres durant quaranta anys. Per això em vaig disgustar amb aquella generació i vaig dir: «Sempre tenen el cor esgarriat, desconeixen els meus
- Nombres 14:22-30 declaro que ningú dels qui, després de contemplar la meva presència gloriosa i els prodigis que he fet a Egipte i al desert, ara em posen a prova, desobeint-me per desena vegada, no veurà el país que vaig prometre als seus pares. Ningú dels qui m’han menyspreat no el veurà. Però al meu servent Caleb, que ha estat anima
- Deuteronomi 2:14-15 Fins aleshores havien passat trenta-vuit anys d’ençà que havíem sortit de Cadeix-Barnea. Tots els homes d’aquella generació aptes per a la guerra havien mort, tal com els havia jurat el Senyor. El Senyor els va fer sentir el seu poder, i anaren caient fins que desaparegueren del tot.
- Salms 95:11 Per això, indignat, vaig jurar: “No entraran al meu lloc de repòs.”»
- Nombres 32:8-13 Això és el que van fer els vostres pares quan, des de Cadeix-Barnea, vaig enviar-los a reconèixer el país. Van pujar fins a la vall d’Eixcol i, després de recórrer el país, van desanimar els israelites i els dissuadiren d’entrar al país que el Senyor els donava. Per això aquell dia el Senyor es va indignar i va jurar: