Deuteronomi 2:21
Els rafaïtes eren una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites; però el Senyor els havia fet desaparèixer de davant els ammonites. Aquests els havien desposseït i s’havien instal·lat en el seu territori.
— Deuteronomi 2:21, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Deuteronomi 2:10-11 Antigament Ar era habitada per una raça de gegants: els emites, una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites. Alguns els consideraven rafaïtes, com els anaquites; però els moabites els anomenaven emites.
- Jutges 11:24 ¿No tens ja el territori que t’ha donat el teu déu Quemoix? Nosaltres també tenim dret a posseir el territori que el Senyor, el nostre Déu, ens ha donat.
- Deuteronomi 1:28 On vol que anem? Els nostres exploradors ens han desmoralitzat, dient-nos: ‘És una gent més forta i més robusta que nosaltres. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel. Fins i tot hi hem vist homes de la raça gegant dels anaquites.’ ”
- Deuteronomi 2:22 També el Senyor havia fet el mateix a favor dels descendents d’Esaú, que habitaven a la regió de Seïr: havia fet desaparèixer del seu davant els horites. Els descendents d’Esaú els havien desposseït i s’havien establert en el seu territori, on viuen encara avui.
- Habacuc 1:10-11 Es riuen dels reis, es burlen dels qui governen; es mofen de qualsevol fortalesa: aixequen terraplens i la prenen. Llavors es tornen insolents fora mida, culpables de tenir per déu la seva força.»
- Deuteronomi 3:11 El rei Og, de Basan, va ser el darrer gegant rafaïta. A Rabà dels ammonites es pot veure el seu sarcòfag, tallat en pedra de basalt: fa més de quatre metres de llarg i vora dos metres d’ample.
- Jeremies 27:7-8 Totes les nacions se li sotmetran, tant a ell com al seu fill i al fill del seu fill, fins que també a aquell país li arribi l’hora que el facin esclau nacions nombroses i grans reis. Però, mentrestant, a la nació o reialme que no se sotmeti a Nabucodonosor, rei de Babilònia, i no posi el coll sota el seu jou, jo la pe