Deuteronomi 32:25
Pels carrers, l’espasa els prendrà els fills, i dintre casa es moriran d’esglai, tant els joves com les noies, tant els vells com els nadons.
— Deuteronomi 32:25, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vv. 23-25: Lv 26,23-28; Jr 9,20; Ez 5,17; Lm 1,20. (Lv 26,23-28; Jr 9,20; Ez 5,17; Lm 1,20)
Referències creuades
- Ezequiel 7:15 L’espasa és fora, la pesta i la fam són dins; qui sigui al camp morirà per l’espasa; la fam i la pesta consumiran el qui s’estigui a la ciutat.
- Lamentacions 1:20 Mira, Senyor, quina angoixa: se’m remouen les entranyes! Tinc el cor tot trasbalsat per haver estat tan rebel. L’espasa em pren els fills pels carrers, la mort entra a casa meva.
- 2 Cròniques 36:17 Llavors el Senyor va enviar contra ells el rei dels caldeus, que va passar els seus joves a tall d’espasa a l’interior del seu santuari, sense cap pietat pels nois i per les noies, pels ancians i pels vells decrèpits. El Senyor ho va posar tot a les seves mans.
- Lamentacions 4:4 Als nadons, de tanta set, se’ls encasta la llengua al paladar; els infants reclamen pa, però ningú no els en llesca.
- 2 Corintis 7:5 Perquè, en arribar a Macedònia, no vaig trobar-hi tranquil·litat, sinó tota mena d’afliccions: a fora, lluites; a dintre, la por.
- Isaïes 30:16 sinó que dieu: “De cap manera! Fugirem a cavall.” Doncs ja ho crec que fugireu! Dieu encara: “Galoparem rabents.” També galoparan els vostres perseguidors!
- Levític 26:36-37 »Als qui de vosaltres sobreviuran, els deixaré acovardits en els països enemics: el so més petit d’una fulla que el vent s’enduu els farà córrer com qui fuig de l’espasa, i cauran encara que ningú no els empaiti. Ensopegaran els uns amb els altres com si veiessin venir l’espasa, ni que no els persegueixi ningú. No us m
- Jeremies 9:21 «I tu, de part meva, repeteix el que dic jo, el Senyor: Queden estesos els cadàvers com fems sobre els camps, com espigues deixades pels segadors, que ningú no recull.»
- Lamentacions 2:19-22 Lleva’t i clama de nit, a cada relleu de les guàrdies. Que el teu cor es desbordi com l’aigua davant el Senyor. Alça les mans i suplica per la vida dels petits, que pels racons de les places defalleixen de fam. Ella exclama: «Senyor, fixa’t en mi; quina angoixa m’has donat!» Quina dona menjaria el fruit de les entranye