Esdres 2:63
El mateix governador els va prohibir que mengessin aliments consagrats fins que un sacerdot pogués prendre una decisió per mitjà de les sorts sagrades dels urim i tummim.
— Esdres 2:63, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lv 22,10-16; Nm 18,8-10. (Lv 22,10-16; Nm 18,8-10)
Lit.: fins que un sacerdot es presentés per als urim i tummim. El text deixa entendre que encara no havia estat restaurada la institució del * gran sacerdot , únic que podia consultar la voluntat de Déu per mitjà dels urim i tummim (vegeu Ex 28,30 nota t). (Ex 28,30)
Referències creuades
- Èxode 28:30 Dintre el pectoral del judici, posa-hi les sorts sagrades dels urim i tummim, perquè Aaron les porti sempre sobre el pit quan es presenti davant el Senyor. Així portarà constantment davant el Senyor els litigis dels israelites.
- Levític 2:10 La resta de l’ofrena serà per a Aaron i els seus descendents: és una part molt sagrada, perquè prové de les ofrenes consumides pel foc en honor del Senyor.
- Nombres 27:21 Però quan haurà de prendre alguna decisió, que es presenti al sacerdot Eleazar, perquè el sacerdot consulti el Senyor amb les sorts sagrades dels urim. Josuè i tota la comunitat d’Israel s’atendran a la seva resposta en totes les seves campanyes.
- Levític 2:3 La resta de l’ofrena serà per a Aaron i els seus descendents: és una part molt sagrada, perquè prové de les ofrenes consumides pel foc en honor del Senyor.
- Levític 22:10 »Ningú que no sigui de les famílies sacerdotals no menjarà aliments consagrats: ni un hoste del sacerdot ni un jornaler seu no en menjaran.
- Nehemies 8:9 En sentir les paraules de la Llei, tot el poble plorava. Per això Nehemies, que era el governador, Esdres, el sacerdot i mestre de la Llei, i els levites que explicaven el text a la gent, els van dir: —La diada d’avui és santa, dedicada al Senyor, el vostre Déu: no us lamenteu ni ploreu.
- Levític 22:14-16 »Si algú, sense adonar-se’n, ha menjat una part reservada de les ofrenes santes, restituirà al sacerdot l’equivalent del que ha pres i hi afegirà una cinquena part. »Els sacerdots no poden profanar les ofrenes santes que els israelites han reservat per al Senyor. Si ho fessin, els israelites portarien el pes d’una culp
- Levític 10:17-18 —Per què no heu menjat en un lloc sagrat la víctima del sacrifici pel pecat? És cosa molt sagrada, i el Senyor us l’ha donada perquè alliberéssiu de la culpa la comunitat i féssiu el ritu d’expiació a favor d’ells davant el Senyor. Ja que la sang de la víctima no és duta a l’interior del santuari, havíeu de menjar la v
- Levític 22:2-3 —Explica a Aaron i als seus fills en quins casos, per no profanar el meu sant nom, s’han d’abstenir de les ofrenes santes que els israelites em consagren. Jo soc el Senyor. Digues-los això: »En les generacions futures, aquell descendent vostre que s’acosti, en estat d’impuresa ritual, a les ofrenes santes que els israe
- Nehemies 7:65 El mateix governador els va prohibir que mengessin aliments consagrats fins que un sacerdot pogués prendre una decisió per mitjà de les sorts sagrades dels urim i tummim.
- Nombres 18:19 »Tota la part reservada d’allò que els israelites presenten al Senyor com a ofrenes sagrades, te la dono a tu, als teus fills i a les teves filles. És un dret perpetu, una aliança que faig amb tu i amb els teus descendents, segellada amb sal davant el Senyor.
- 1 Samuel 28:6 va consultar el Senyor. Però el Senyor no responia, ni per somnis, ni per les sorts sacerdotals, ni pels profetes.