Esdres 6:16

Referències creuades

• 2 Cròniques 7:5 Les víctimes que el rei Salomó va oferir al Senyor foren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. El rei i tot el poble van dedicar així el temple de Déu.
• 1 Reis 8:63 Les víctimes del sacrifici de comunió que Salomó va oferir al Senyor foren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. El rei, amb tots els israelites, va dedicar així el temple del Senyor.
• Filipencs 4:4 Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!
• Salms 122:1 Càntic de pelegrinatge. Referit a David. Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor!»
• Joan 10:22 Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l’hivern.
• Esdres 6:22 Durant els set dies següents van celebrar amb alegria la festa dels Àzims, ja que el Senyor mateix els havia omplert de goig: havia inspirat en el rei d’Assíria una actitud favorable envers ells i els havia donat coratge en l’obra de reconstrucció del temple de Déu, del Déu d’Israel.
• Esdres 4:1 Quan els enemics de les tribus de Judà i de Benjamí sentiren a dir que els repatriats construïen un temple per al Senyor, Déu d’Israel,
• 1 Cròniques 15:28 Tot Israel acompanyava l’arca de l’aliança del Senyor enmig d’aclamacions, al so dels corns, de les trompetes, dels címbals i de la música d’arpes i lires.
• 2 Cròniques 30:26 El goig era tan gran a Jerusalem que, des del temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, no s’havia vist a Jerusalem res de semblant.
• Esdres 3:11-12 Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n’és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!» I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple. Però, mentre la majoria cridava de joia i d’alegria, molts sacerdots, levites
• 2 Cròniques 30:23 Després tota l’assemblea, reunida en consell, va decidir d’allargar la festa set dies més, i així ho van fer amb gran goig.
• 2 Cròniques 7:9-10 El dia vuitè van celebrar l’aplec sagrat de cloenda, ja que durant set dies havien celebrat la dedicació de l’altar, i durant set dies més la festa dels Tabernacles. El dia vint-i-tres del mes setè, Salomó va acomiadar el poble. Ells se’n tornaren a casa seva, contents i amb el cor ple de goig per tot el bé que el Seny