Èxode 16:6

Referències creuades

• Èxode 6:7 Faré de vosaltres el meu poble i jo seré el vostre Déu. Llavors sabreu que jo soc el Senyor, el vostre Déu, el qui us trec del damunt els treballs forçats dels egipcis.
• Nombres 16:28 Llavors Moisès va dir: —Aquest serà el senyal que és el Senyor qui m’ha enviat a fer tot el que he fet, i que no soc jo qui ho ha volgut així.
• Nombres 16:30 Però si el Senyor fa un gran prodigi, si la terra s’obre, els engoleix amb tot el que tenen i baixen vius al país dels morts, sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor.
• Èxode 16:12-13 —He sentit les murmuracions dels israelites. Ves a dir-los: “Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo soc el Senyor, el vostre Déu.” Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada.
• Èxode 12:51 Justament aquell dia, el Senyor va fer sortir els israelites del país d’Egipte, formats com un exèrcit.
• Èxode 16:3 Els israelites els deien: —Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.
• Èxode 32:7 El Senyor digué a Moisès: —Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d’Egipte, s’ha pervertit.
• Èxode 32:1 El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué: —Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.
• Èxode 16:8 Moisès va afegir: —Al vespre el Senyor us donarà carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és pas contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor.
• Isaïes 63:11-12 Llavors el poble es recordà dels primers temps de Moisès: «On és ara el qui els va treure del mar, amb els pastors del seu ramat? On és el qui va posar enmig d’ells el seu esperit sant? Ell acompanyava Moisès amb el seu braç gloriós, dividia les aigües davant d’ells i es feia així un nom etern.
• Èxode 32:11 Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient: —Senyor, per què s’ha d’encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d’Egipte amb gran poder i amb mà forta?
• Salms 77:20 Pel mig de la mar et vas obrir camí, i l’oceà es convertí en lloc de pas de les teves petjades invisibles.