Èxode 23:11
però el setè any deixa-la reposar, no en recullis el fruit. Deixa que en mengin els pobres del teu poble, i el que resti, que s’ho mengin els animals feréstecs. Fes el mateix amb la teva vinya i el teu oliverar.
— Èxode 23:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Levític 25:2-7 —Comunica això als israelites: »Quan haureu entrat al país que jo us dono, deixeu reposar la terra cada set anys. És un any de repòs en honor del Senyor. »Sembra el teu camp durant sis anys, esporga igualment durant sis anys la teva vinya i recull-ne el fruit. Però l’any setè serà un any de repòs per a la terra, un any
- Levític 25:11-12 Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurà crescut espontàniament, ni veremareu els raïms dels ceps que no haureu esporgat, perquè és l’any del jubileu, un any sant: mengeu el que creixi als camps.
- Levític 26:34-35 »Llavors, durant els anys de desolació, tot el temps que viureu deportats al país dels vostres enemics, la terra gaudirà del seu repòs, en compensació pel repòs que no ha tingut. La terra reposarà tot el temps que duri la desolació, per compensar tots els períodes de repòs que vosaltres no li havíeu concedit quan hi vi
- Levític 25:20 »Potser us preguntareu: “Què menjarem l’any setè si no podem sembrar ni collir?”
- Levític 25:22 L’any vuitè tornareu a sembrar els vostres camps, però encara menjareu de l’última collita, fins que arribi la collita de l’any novè.