Gènesi 1:5
Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.
— Gènesi 1:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
La llum, que fa el dia, és la primera creació de Déu. Això permetrà de dividir el temps en dies, que s’agruparan per setmanes. En els textos bíblics la llum visible es convertirà en un símbol del bé i de la vida. Vegeu Is 9,1; Gn 45,7; Gn 60,19-20; Jn 1,4-5; Gn 3,18-21; Gn 8,12; 2Co 4,6; 1Pe 2,9; Ap 22,5. (Is 9,1; Gn 45,7; Gn 60,19-20; Jn 1,4-5; Gn 3,18-21; Gn 8,12; 2Co 4,6; 1Pe 2,9; Ap 22,5)
El dia, segons la tradició bíblica, comença al capvespre: quan el sol es pon, ja som al dia següent.
Referències creuades
- Salms 74:16 Teu és el dia, teva és la nit; vas fixar la lluna i el sol.
- Isaïes 45:7 Jo formo la llum i creo la tenebra, dono la felicitat i creo la desgràcia. Jo, el Senyor, faig tot això.
- Salms 104:20 Quan estens la fosca, es fa de nit i ronden tots els animals de la selva;
- 1 Tessalonicencs 5:5 Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor.
- Jeremies 33:20 —Això diu el Senyor: Si sou capaços de trencar el meu pacte amb el dia i la nit, i de fer que dia i nit no vinguin al moment just,
- Gènesi 8:22 »Mentre duri la terra, mai no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits.»
- Gènesi 1:8 Déu donà a la volta del firmament el nom de cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
- Salms 19:2 El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans.
- Efesis 5:13 però quan la llum ho denuncia, tot queda en evidència,
- 1 Corintis 3:13 i ja es veurà què val l’obra de cadascú: el dia del judici la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra.
- Gènesi 1:23 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.
- Gènesi 1:31 Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.