Gènesi 19:27
Abraham va anar de bon matí a l’indret on s’havia aturat per parlar amb el Senyor.
— Gènesi 19:27, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 18,20-23. (Gn 18,20-23)
Referències creuades
- Habacuc 2:1 Em quedo dret en el meu lloc de sentinella, estic a l’aguait a la meva talaia, per veure què em respondrà el Senyor i què li puc respondre jo sobre la meva queixa.
- Salms 5:3 Estigues atent al meu crit d’auxili, rei meu i Déu meu, perquè és a tu que jo imploro.
- Ezequiel 16:49-50 La culpa de Sodoma, la teva germana, era aquesta: ella i les seves ciutats vivien en l’esplendor, l’abundor d’aliments i un plàcid benestar, però no ajudaven els pobres i indigents. S’enorgullien i feien el que jo detesto, i, quan ho vaig veure, les vaig fer desaparèixer.
- Hebreus 2:1 Per això cal que ens prenguem més seriosament els ensenyaments rebuts, si no volem anar a la deriva.
- Gènesi 18:22-33 Els dos homes que acompanyaven el Senyor se’n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d’ell. Llavors Abraham s’acostà i digué: —¿De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De debò que els faràs desaparèixer? ¿No perdonaràs aquest lloc