Gènesi 2:23
L’home exclamà: —Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home.
— Gènesi 2:23, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
La narració escenifica una expressió usual per a significar els llaços de parentiu fins i tot llunyans. Retrobem aquesta expressió en Gn 29,14; Jt 9,2; 2Sa 5,1; Gn 19,13.14, significant la relació oncle-nebot i entre cosins, o fins i tot la relació entre dos caps de * tribu o dos membres d’una mateixa tribu. Pel que fa al terme carn (vegeu v. 24), té un sentit semblant. El retrobem en Gn 37,27; Lv 18,6; Gn 25,49 (amb el sentit de ‘parent pròxim’) i Ne 5,5. Tenint present el sentit d’aquesta expressió, la narració vol dir que, de totes les formes de parentiu, la més estreta és la de marit i muller. D’aquí l’exclamació: Aquesta sí! La dona treu l’home de la solitud (v. 18), cosa que no havia pogut fer cap dels animals que el Senyor-Déu li havia presentat (v. 20). Per tal de subratllar que el llaç que uneix els esposos és el més fort de tots, el narrador afirma que l’home deixa el lligam que l’uneix al pare i a la mare. No és estrany que Pau hi vegi un anunci de la unió de Crist amb l’Església (Ef 5,31-32). (Gn 29,14; Jt 9,2; 2Sa 5,1; Gn 19,13.14; v. 24; Gn 37,27; Lv 18,6; Gn 25,49; Ne 5,5; v. 18; v. 20; Ef 5,31-32)
En el text hebreu, el joc de paraules es fa entre ix (home) i el seu femení ixà (dona). Quan el possessiu acompanya aquests dos noms, es refereixen a la parella: l’home i la seva dona (vv. 24-25). D’aquí ve que alguns tradueixin espòs, esposa. (vv. 24-25)
Referències creuades
- Efesis 5:28-30 Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església, ja que som membres del seu cos.
- 1 Corintis 11:8-9 No és l’home que va ser tret de la dona, sinó la dona de l’home. Ni tampoc l’home no va ser creat per causa de la dona, sinó la dona per causa de l’home.
- 2 Samuel 5:1 Llavors totes les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron per dir-li: —Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn.
- Jutges 9:2 —Pregunteu això als caps de casa de Siquem: “Què us sembla millor: que us governin setanta homes, tots els fills de Jerubaal, o bé que us governi un de sol? No oblideu que jo soc parent vostre, os dels vostres ossos i carn de la vostra carn.”
- Gènesi 29:14 Laban li digué: —Realment ets os dels meus ossos i carn de la meva carn. Jacob va passar tot un mes a casa de Laban.
- 2 Samuel 19:13 Vosaltres sou els meus germans, vosaltres sou os dels meus ossos i carn de la meva carn. ¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei?”