Gènesi 2:5
no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps.
— Gènesi 2:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vegeu v. 15. (v. 15)
Referències creuades
- Gènesi 3:23 Llavors el Senyor-Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edèn, perquè treballés la terra d’on havia estat tret.
- Job 5:10 Dona la pluja a la terra, reparteix l’aigua pels camps.
- Hebreus 6:7 Quan una terra beu la pluja que la rega sovint i dona plantes bones als qui la conreen, vol dir que té part en la benedicció de Déu;
- Gènesi 1:11-12 Déu digué: —Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra. I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot ai
- Gènesi 4:12 Quan treballis la terra, ja no et donarà els seus fruits. Aniràs pel món errant i fugitiu.
- Job 38:26-28 per fer ploure en el desert, en llocs on no viu ningú, per amarar terres desolades, i fer-hi germinar l’herbei? ¿Qui és el pare de la pluja? ¿Qui engendra la rosada?
- Gènesi 4:2 Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra.
- Salms 135:7 Fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, fabrica els llamps, que acompanyen les pluges, fa sortir els vents dels seus amagatalls.
- Salms 104:14 fas néixer l’herba per al bestiar i les plantes al servei de l’home: fas sortir el pa de la terra
- Jeremies 14:22 Per ventura els ídols estúpids dels pagans poden fer caure la pluja? ¿És el cel qui dona els ruixats? ¿No ets tu el Senyor, el nostre Déu? Nosaltres esperem en tu, perquè tot això ets tu qui ho fa.
- Mateu 5:45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.
- Salms 65:9-11 Els qui viuen als extrems de la terra s’esglaien de veure els teus prodigis; les portes de l’aurora i del crepuscle, les omples de goig. Vetlles per la terra i la regues, l’enriqueixes a mans plenes. El rierol de Déu desborda d’aigua: així prepares els sembrats. Prepares la terra amarant els seus solcs, desfent-ne els