Gènesi 3:7
Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.
— Gènesi 3:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 2,25. Nuesa i vergonya, en el llenguatge bíblic, si bé mantenen el sentit de pudor, expressen sobretot un sentit social de dignitat (2Sa 10,4-5). (Gn 2,25; 2Sa 10,4-5)
Referències creuades
- Isaïes 59:6 Ningú no es vesteix amb aquelles teranyines; són teles que no abriguen gens. Són gent que actua amb mala intenció, porten entre mans plans violents.
- Gènesi 2:25 Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus, i no se n’avergonyien.
- Gènesi 3:5 Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal.
- Job 9:29-31 A mi em toca ser culpable! Per què fatigar-me en va? Ni que em banyés amb aigua de neu i em rentés les mans amb lleixiu, ell em capbussaria en la brutícia i fins els meus vestits tindrien fàstic de mi.
- Isaïes 28:20 Serà cert el que diu el proverbi: «El llit és massa curt per a estirar-s’hi, i la flassada, massa estreta per a tapar-se.»
- Gènesi 3:10-11 Ell li va respondre: —He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat. El Senyor-Déu li replicà: —Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit?
- 2 Reis 6:20 Entrant a Samaria, Eliseu va dir: —Senyor, obre’ls els ulls i que vegin on són! El Senyor els obrí els ulls i es van trobar dintre de Samaria.