Habacuc 1:11
Llavors es tornen insolents fora mida, culpables de tenir per déu la seva força.»
— Habacuc 1:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Com en altres ocasions (Is 10,5-15; Ez 38; vegeu també Dt 32,27-30.41), el conqueridor suscitat perquè realitzi el pla de Déu s’extralimita en la seva tasca. (Is 10,5-15; Ez 38; Dt 32,27-30.41)
Referències creuades
- Daniel 5:20 »Però quan es va ensuperbir i es tornà orgullós i arrogant, va ser destronat de la seva reialesa i perdé la glòria.
- Daniel 5:3-4 Tot seguit van portar aquells vasos d’or que s’havien endut del temple, la casa de Déu de Jerusalem, i van beure-hi el rei, els seus magnats, les seves dones i les seves concubines. Mentre hi bevien el vi, lloaven els déus d’or, de plata, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra.
- Daniel 4:30-34 En aquell mateix instant es va complir la sentència donada contra Nabucodonosor: va ser tret d’enmig dels homes, menjava herba com els bous i el cos li quedava xop de la rosada; els cabells li van créixer com plomes d’àguila i les ungles se li tornaren com les dels ocells. «Passat el temps predit, jo, Nabucodonosor, va
- Jeremies 4:11-12 En aquell temps, el Senyor dirà a aquest poble i a Jerusalem: «Per les dunes del desert es gira un vent xardorós, que s’abat sobre el meu poble. No és bo per a ventar el gra, no serveix per a netejar-lo. D’allà m’arriba un vent fortíssim. Ara també jo sentenciaré contra ells.»