Habacuc 3:1
Pregària del profeta Habacuc. A la tonada de «Xiguionot».
— Habacuc 3:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Aquesta pregària comença com molts salms (Sl 17; 86; 90; 102; 142). Les indicacions al començament i al final i les indicacions de pausa fan pensar en un ús litúrgic. (Sl 17)
En to de complanta, de lamentació o de confessió. El sentit exacte del mot no és prou clar.
Referències creuades
- Salms 7:1-17 Complanta. Del recull de David: càntic que adreçà al Senyor quan sentí les paraules de Cuix, el benjaminita. Senyor, Déu meu, en tu em refugio: salva’m dels perseguidors, allibera’m. Que no m’arrabassin la vida com lleons: si em claven les urpes, ningú no em salvarà. Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen, si hi ha
- Salms 90:1-17 Pregària. Referida a Moisès, home de Déu. Senyor, has estat el nostre recer al llarg de tots els segles. Abans que naixessin les muntanyes, abans que infantessis la terra i el món, des de sempre i per sempre tu ets Déu. Tu fas tornar els homes a la pols dient-los: «Torneu-vos-en, fills d’Adam.» Mil anys als teus ulls s
- Salms 86:1-17 Pregària. Referit a David. Escolta, Senyor, i respon-me, que soc pobre i desvalgut. Guarda la meva vida, que soc un fidel teu. Salva, Déu meu, el teu servent que en tu confia. Apiada’t de mi, Senyor, que a tu clamo tot el dia. Dona aquest goig al teu servent; a tu, Senyor, elevo la meva ànima. Tu, Senyor, ets indulgent