Isaïes 17:10
Tu, Israel, has oblidat Déu, el teu salvador, no t’has recordat de la Roca, defensa teva. Per això plantes jardins exòtics amb esqueixos dedicats a déus estrangers.
— Isaïes 17:10, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Is 17,10+; Is 44,8. (Is 17,10; Is 44,8)
Is 1,29 nota c. (Is 1,29)
Referències creuades
- Deuteronomi 32:18 Israel, oblides la Roca que et feu néixer, no fas cas del Déu que t’ha donat la vida.
- Salms 106:21 Van oblidar Déu, que els havia salvat, que havia fet prodigis a Egipte,
- Jeremies 2:32 ¿Heu vist mai que una noia oblidés les seves joies, o la núvia el vestit de noces? Doncs el meu poble s’ha oblidat de mi des de fa temps i més temps.
- Isaïes 26:4 Confieu sempre en el Senyor, que és la roca eterna.
- Deuteronomi 32:4 «Ell és la Roca», el seu obrar és irreprensible, són justos tots els seus camins. És el Déu fidel, sense malícia, és bo i és recte.
- Osees 13:6-7 »Així que els vaig alimentar, van saciar-se; però, un cop satisfets, van enorgullir-se i m’oblidaren. Per això jo m’he tornat per a ells com un lleó, com un lleopard estic a l’aguait vora el camí.
- Isaïes 51:13 ¿No recordes que t’he creat jo, el Senyor, jo que he desplegat el cel i he posat els fonaments de la terra? Tremoles de por tot el dia davant la fúria de l’opressor, com si fos capaç de destruir-te. Però, què en queda, de la seva fúria?
- Salms 85:4 El teu enuig s’ha apaivagat, t’has desdit del teu rigor.
- Jeremies 12:13 Sembraven blat, i han collit espines; s’han escarrassat sense treure’n profit. Avergonyiu-vos de la misèria de collita: és fruit del gran enuig del Senyor.»
- Isaïes 12:2 Ell és el Déu que em salva; hi confio, no m’espanto. Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat.
- Jeremies 17:13 Esperança d’Israel, quedaran confosos tots els qui t’abandonen! Els qui s’aparten de tu, Senyor, seran inscrits en el país dels morts, perquè han abandonat el Senyor, la font d’aigua viva.
- Deuteronomi 32:31 Però no és com la nostra, la roca d’ells, prou que ho saben els nostres enemics!