Isaïes 22:13
En canvi, tot eren festes i gresca, matàveu moltons i vedells, us atipàveu de carn i de vi tot dient: «Mengem i beguem, que demà morirem.»
— Isaïes 22:13, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Is 5,12+; Is 56,12. Citat en 1Co 15,32. Vegeu també Coh 2,24; Is 5,17; Is 8,15; Is 9,7-9; Sv 2,7-9. (Is 5,12; Is 56,12; 1Co 15,32; Coh 2,24; Is 5,17; Is 8,15; Is 9,7-9; Sv 2,7-9)
Referències creuades
- Isaïes 56:12 «Veniu, que requisaré vi i ens podrem emborratxar. Demà serà com avui, i molt més que avui, encara!»
- 1 Corintis 15:32 De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem!
- Lluc 17:26-29 »Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l’home: menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir. Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, però el dia
- Jaume 5:5 Heu viscut aquí a la terra una vida de plaers i de disbauxa, us heu anat engreixant per al dia de la matança.
- Isaïes 5:12 Mentre s’embriaguen al so de l’arpa, la lira, el tamborí i la flauta, no pensen què fa el Senyor, no s’adonen com actua la seva mà.
- Isaïes 5:22 Ai dels qui són valents a l’hora de beure vi, herois tan sols per a barrejar begudes!
- Isaïes 21:4-5 Vaig perdut, tremolo de por. Em delia pels capvespres, i ara em causen terror. Paraven taula per al banquet, estenien les estores, menjaven i bevien, quan en sec ressona l’ordre: «Tothom dret, oficials! Prepareu els escuts de combat!»
- Amós 6:3-7 Així tanqueu els ulls davant el dia del desastre i us acosteu al soli de la violència. Us ajaieu en llits de marfil, us estireu en els vostres divans, mengeu els anyells més tendres i els vedells engreixats en estables. Improviseu cants al so de l’arpa i, com David, inventeu instruments nous. Beveu el vi en grans copes
- Isaïes 28:7-8 N’hi ha que de tant de vi s’entrebanquen, fan tentines de tanta beguda: són sacerdots i profetes els qui s’entrebanquen de tant beure. El vi els consumeix, la beguda els fa tentinejar. S’entrebanquen amb les visions, ensopeguen quan donen sentències. Totes les taules són plenes de vòmits, no hi ha net ni un racó.