Isaïes 33:3
Els pobles fugen quan s’acosta la teva remor, les nacions es dispersen quan t’aixeques.
— Isaïes 33:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Nm 10,35+. Una altra traducció: quan aixeques la veu. (Nm 10,35)
Referències creuades
- Isaïes 10:13-14 El rei d’Assíria proclama: «Tot això és obra del meu poder, de la meva intel·ligència i de la meva sagacitat. Faig desaparèixer les fronteres dels pobles i els arrabasso els tresors. Destrono reis d’una envestida. Com qui roba un niu i arreplega els ous abandonats, m’he apoderat de tota la terra, he arreplegat les riqu
- Isaïes 59:16-18 Ha vist que ningú no se’n preocupa, s’admira que ningú no el defensi. Llavors el seu braç li ha donat la victòria, l’ha sostingut la seva justícia. S’ha posat la justícia per cuirassa, i per casc, la salvació. S’ha vestit amb la túnica del càstig, s’ha embolcallat de zel com d’un mantell. Qui l’haurà feta, la pagarà: l
- Isaïes 17:12-14 Ah! Quina remor de pobles i més pobles! És com la remor de la mar enfurida. És un avalot de nacions semblant a un aiguat impetuós. És un bramul de nacions semblant al bramul de les aigües abismals. Però el Senyor amenaça els pobles, i fugen de lluny estant, com la palla a les muntanyes quan l’encalça el vent, com la ll
- Isaïes 10:32-34 L’invasor ja s’ha plantat a Nob i amenaça la muntanya de la ciutat de Sió, el turó de Jerusalem. El Senyor, Déu de l’univers, destrossa el brancatge. Els arbres més grossos cauen tallats, els més alterosos són abatuts. La destral arrasarà l’espessor del bosc; els arbres immensos del Líban es desplomaran.
- Isaïes 37:11-18 Tu mateix has sentit a dir què han fet els reis d’Assíria a tots els països, com els han aniquilat. ¿I tu et penses que te n’escaparàs? Quan els meus antecessors van destruir Gozan, Haran, Rèssef i la gent d’Edèn que vivien a Telassar, per ventura els déus d’aquestes nacions les pogueren salvar? On són ara els reis d’H
- Salms 46:6 Déu és al mig d’ella, no pot trontollar. Déu la defensa abans que apunti el dia.
- Isaïes 37:29-36 Cert, tu t’has enrabiat, i jo he sentit les teves insolències. Per això et posaré l’anella al nas i la brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut. »A tu, Ezequies, jo et dono aquest senyal: Enguany menjareu el que produeixi el gra caigut a terra; l’any vinent, el que produeixin els camps sense sembrar