Isaïes 37:22

Referències creuades

• Job 16:4 Si us trobéssiu en el meu cas, jo també parlaria com vosaltres: us faria un gran sermó movent, comprensiu, el cap.
• Salms 22:7-8 Però jo soc un cuc, no pas un home, befa de la gent, menyspreat del poble. Tots els qui em veuen es riuen de mi, fan ganyotes, prenen aires de mofa:
• Jeremies 14:17 »Tu entona davant d’ells aquesta complanta: »“Que es fonguin en llàgrimes els meus ulls, de nit i de dia, que no s’estiguin de plorar: un gran desastre desfà el meu poble, un cop dolorosíssim.
• Zacaries 2:10 «Fugiu, fugiu del país del nord! Us ho dic jo, el Senyor. Jo us vaig dispersar als quatre vents,
• Isaïes 1:8 La ciutat de Sió ha romàs com una cabana en una vinya, com una barraca en un cogombrar, com una vila assetjada.
• Sofonies 3:14 Crida de goig, ciutat de Sió! Clameu ben fort, gent d’Israel! Alegra’t i celebra-ho de tot cor, Jerusalem!
• Lamentacions 2:13 Quina altra cosa puc dir-te? Amb què et podré comparar, ciutat de Jerusalem? Amb què t’igualaré per consolar-te, oh vila de Sió? La teva ruïna és immensa com la mar! Qui hi podrà posar remei?
• Salms 9:14 Compadeix-te de mi, Senyor, mira el mal que em fan els enemics, tu que m’arrenques de les portes de la mort.
• Isaïes 10:32 L’invasor ja s’ha plantat a Nob i amenaça la muntanya de la ciutat de Sió, el turó de Jerusalem.
• Salms 27:1-3 Del recull de David. El Senyor m’il·lumina i em salva: qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida: qui em pot esfereir? Quan m’envesteix la gent malvada per devorar-me sencer, són ells, els enemics, els meus rivals, els qui ensopeguen i cauen. Ni que acampi contra mi tot un exèrcit, el meu cor n
• 1 Samuel 17:36 El teu servent ha matat lleons i ossos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!
• Salms 46:1-7 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. A la tonada de «Alamot». Càntic. Déu és el nostre castell de refugi, un defensor ferm en hores de perill. Per això no temem res quan la terra se somou, quan les muntanyes trontollen dins els mars; ja poden bramular i escumejar les seves aigües i, al seu embat, estrem