Isaïes 41:22
Aporteu-les i anuncieu-nos les coses que passaran. Digueu quins eren els vostres presagis: hi reflexionarem i veurem si s’han complert. O, si no, feu-nos saber què passarà.
— Isaïes 41:22, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Fins al c. 48, el verb anunciar apareix força sovint. Només el Senyor és capaç d’ anunciar el futur. (c. 48)
Referències creuades
- Isaïes 45:21 »Presenteu proves, aporteu-les, deliberem tots plegats! Qui ho havia fet saber en altre temps? Qui ho havia anunciat per endavant? ¿No he estat jo, el Senyor? Ningú no és Déu fora de mi. De Déu just i que salvi no n’hi ha cap sinó jo.
- Isaïes 44:7 Qui és com jo? Que parli ben alt! Que em vagi explicant el que ha passat des que jo vaig fundar els primers pobles, i que faci saber a tothom el futur, les coses que vindran.
- Isaïes 46:10 Des del principi anuncio les coses que vindran, dic per endavant el que encara no ha passat. Jo mano que es compleixi el meu designi i duré a terme el que he decidit.
- Isaïes 48:14 Reuniu-vos tots vosaltres i escolteu: Qui de tots aquells va predir això? L’estimat del Senyor complirà el seu voler contra Babilònia, el seu braç s’abatrà sobre els caldeus.
- Joan 13:19 Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo soc.
- Isaïes 42:9 S’han complert les primeres prediccions, i ara n’anuncio de noves; us les faig saber abans que despuntin.»
- Joan 16:14 Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi.
- Isaïes 43:9-12 Que es reuneixin tots els pobles, que s’apleguin les nacions. Qui, d’entre ells, havia predit tot això? Qui ens ho havia anunciat per endavant? Que ho justifiquin presentant-ne testimonis. Que es pugui dir, tot escoltant-los, que era cert. «Ho dic jo, el Senyor: Els meus testimonis sou vosaltres, i ho és també el meu s