Isaïes 43:12
Jo soc el qui havia anunciat que us salvaria, el qui ho havia fet saber: jo, i no pas cap altre déu. Ho dic jo, el Senyor. Els meus testimonis sou vosaltres, i jo soc Déu.
— Isaïes 43:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Salms 81:9-10 »Escolta, poble meu, l’advertiment! Tant de bo m’escoltessis, Israel! No tinguis déus estrangers, no adoris els déus dels pagans.
- Isaïes 44:8 »No tingueu por, no us esglaieu! ¿No us ho havia fet saber? ¿No us ho havia anunciat fa molt de temps? Vosaltres en sou testimonis: no hi ha Déu fora de mi, no hi ha cap altra roca que jo hagi conegut.»
- Deuteronomi 32:12 El Senyor tot sol el guiava, no l’ajudaven déus estrangers.
- Isaïes 43:10 «Ho dic jo, el Senyor: Els meus testimonis sou vosaltres, i ho és també el meu servent, que m’he escollit perquè comprengueu i cregueu en mi, i entengueu que jo soc. Abans de mi no hi ha hagut cap Déu, i no n’hi haurà cap després de mi.
- Isaïes 37:7 Jo faré que rebi unes notícies que el facin decidir a tornar al seu país; allí el faré morir assassinat.”
- Isaïes 37:20 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic.
- Isaïes 48:4-7 Perquè sé que ets un poble obstinat, que tens la cara com el ferro i el coll com el bronze. T’ho vaig anunciar per endavant, t’ho vaig fer saber abans que passés, per evitar que diguessis: “Ho ha fet el meu ídol, ho ha manat el meu déu de fusta o de fosa.” Ho havies sentit, i ara veus com s’ha complert. ¿No ho voldràs
- Isaïes 46:9-10 Recordeu els fets antics: Jo soc Déu, i no n’hi ha d’altre. Jo sol soc Déu; no n’hi ha cap com jo. Des del principi anuncio les coses que vindran, dic per endavant el que encara no ha passat. Jo mano que es compleixi el meu designi i duré a terme el que he decidit.
- Isaïes 37:35-36 Protegiré Jerusalem i la salvaré, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent.” Llavors va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.