Isaïes 53:10
El Senyor s’ha complagut en el qui ell havia triturat i afligit. Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament: per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme.
— Isaïes 53:10, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: en sacrifici de reparació (vegeu Lv 5,14-26; Is 7,1-7). És l’únic text de l’AT que parla d’un home ofert en sacrifici per a expiar les culpes. Els sacrificis humans eren absolutament prohibits. Vegeu Mt 20,28; Rm 3,25; Ga 1,4; He 2,17; 1Jn 2,2. (Lv 5,14-26; Is 7,1-7; Mt 20,28; Rm 3,25; Ga 1,4; He 2,17; 1Jn 2,2)
Mt 26,42; Jn 4,34. (Mt 26,42; Jn 4,34)
Referències creuades
- 2 Corintis 5:21 Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.
- Romans 8:32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell?
- Gàlates 3:13 Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei fent-se maledicció per nosaltres, tal com diu l’Escriptura: Maleït el qui està penjat en un patíbul.
- Zacaries 13:7 Això diu el Senyor de l’univers: «Desvetlla’t, espasa, contra el meu pastor, el meu amic valent: colpeix el pastor, i les ovelles es dispersaran. La meva mà ferirà fins i tot els petits del ramat.»
- Efesis 1:5 ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió,
- Hebreus 10:6-12 no t’has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat. Per això t’he dit: Aquí em tens. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, Déu meu, la teva voluntat. Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n’has volgut ni t’hi has complagut ; encara que totes aquestes ofrenes só
- 1 Joan 4:9-10 L’amor de Déu s’ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. L’amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.
- Isaïes 53:3-6 Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humili
- Isaïes 53:12 Per això els hi dono tots en possessió, i tindrà per botí una multitud, perquè s’ha despullat de la pròpia vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors. Ell ha portat damunt seu els pecats de tots i ha intercedit per les seves infidelitats.»
- Apocalipsi 1:18 Soc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu reialme.
- Hebreus 13:10-12 Nosaltres tenim un altar i, del sacrifici que s’hi ofereix, no tenen dret a menjar-ne els qui oficien en el tabernacle. En efecte, el dia que el gran sacerdot porta la sang dels animals a l’interior del santuari per expiar el pecat, els cossos d’aquelles víctimes són completament cremats fora del campament. Per això ta
- Romans 6:9 Sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell.