Isaïes 60:22

Referències creuades

• Habacuc 2:3 No és encara el moment que es compleixi, però vola cap al terme i no fallarà. Espera-ho, si és que triga; segur que vindrà sense retard.
• Hebreus 10:36 Us cal molta constància per a complir la voluntat de Déu i obtenir així el que ell ha promès.
• Lluc 18:7 ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant?
• Mateu 13:31-32 Els proposà encara una altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les s
• 2 Pere 3:8 Estimats, hi ha una cosa que no heu d’ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia.
• Isaïes 66:8 Qui ha sentit a dir una cosa així? Qui ha vist mai res de semblant? Podria néixer un país en un sol dia? Qui podrà infantar d’un sol cop tot un poble? Però Sió ha infantat els seus fills, quan tot just començava a sentir els dolors.
• Isaïes 5:19 Diuen: «Que s’afanyi el Déu sant d’Israel, que enllesteixi la seva obra: la volem veure. Que l’acompleixi d’una vegada: la volem conèixer.»
• Apocalipsi 7:9 Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans.
• Daniel 2:44 »En temps d’aquests reis, el Déu del cel farà que s’aixequi un Regne que mai no serà destruït ni passarà a cap altre poble. Farà miques i aniquilarà tots aquells altres regnes, però ell es mantindrà per sempre.
• Fets 5:14 i un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor.
• Fets 2:41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones.
• Daniel 2:35 En un instant, van quedar esmicolats alhora el ferro, l’argila, el bronze, la plata i l’or; van quedar com el pallús de l’era a l’estiu, i el vent se’ls va emportar sense deixar-ne ni rastre. Però la pedra que havia topat amb l’estàtua es va tornar una gran muntanya que omplí tota la terra.