Jeremies 14:12
Encara que dejunin, no escoltaré el seu clam. Encara que em presentin holocaustos i ofrenes, no m’hi complauré. Els consumiré amb l’espasa, amb la fam i amb la pesta.
— Jeremies 14:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jr 6,20+. (Jr 6,20)
Jr 21,9; Jr 24,10; Jr 27,8; Jr 29,17-18; Jr 38,2; Jr 42,17; Ez 5,12+. (Jr 21,9; Jr 24,10; Jr 27,8; Jr 29,17-18; Jr 38,2; Jr 42,17; Ez 5,12)
Referències creuades
- Jeremies 11:11 »Per això el Senyor diu: Faré caure damunt d’ells unes calamitats que no podran evitar. Em cridaran, però no els escoltaré.
- Proverbis 1:28 em cridareu i no respondré, em cercareu i no em trobareu.
- Ezequiel 8:18 Doncs jo també respondré indignat: no els miraré amb compassió ni en tindré pietat; encara que clamin desesperadament a les meves orelles, no els escoltaré.
- Jeremies 6:20 Què n’haig de fer jo, de l’encens de Saba, del jonc olorós portat de lluny? No m’agraden els vostres holocaustos, els vostres sacrificis em desplauen.
- Ezequiel 14:21 »Però això us fa saber el Senyor Déu: Encara que jo enviï contra Jerusalem els meus quatre flagells malignes —l’espasa, la fam, les bèsties salvatges i la pesta— per exterminar homes i animals,
- Miquees 3:4 a cap d’aquests el Senyor no respondrà quan cridin auxili. Són uns criminals, i ell els amagarà la mirada.
- Zacaries 7:13 «Així com jo cridava i ells no m’escoltaven, ara ells criden i jo no els escolto.
- Jeremies 16:4 Moriran de mort terrible, ningú no els plorarà ni els enterrarà, seran com fems escampats pels camps, l’espasa i la fam els consumiran. Els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan dels seus cadàvers.
- Jeremies 24:10 Enviaré contra ells l’espasa, la fam i la pesta, fins que desapareixeran de la terra que jo els vaig donar, a ells i als seus pares.
- Proverbis 21:27 Els sacrificis del malvat són abominables, i encara més si els ofereix amb segones intencions.
- Jeremies 15:2-3 Si et pregunten: “On anirem?”, digues-los: “Això respon el Senyor: »El qui ha d’anar a la pesta, hi anirà, el qui ha d’anar a l’espasa, hi anirà, el qui ha d’anar a la fam, hi anirà, el qui ha d’anar a l’exili, hi anirà. Els deixaré a mercè de quatre menes de flagells: de l’espasa, que els matarà; dels gossos, que s’en
- Isaïes 58:3 i em diuen: “Per què no ens mires quan dejunem? Per què no fas cas de les nostres súpliques?” Doncs jo us responc: “Els dies de dejuni, mireu pel vostre interès i us mostreu encara més exigents amb els qui treballen per vosaltres.