Jeremies 18:15
Doncs el meu poble s’ha oblidat de mi: crema ofrenes als ídols que no són res, que el fan ensopegar en els seus camins, els camins de sempre, i el porten per altres viaranys, per camins no fressats.
— Jeremies 18:15, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jr 2,32. El poble fa allò que sembla impossible (vegeu verset anterior) : oblidar el seu Déu! (Jr 2,32)
Els camins per on no passa ningú, al final esdevenen intransitables, perquè no se sap com continuen ni on van a parar. Com ja ha observat el profeta en el c. 2, a Israel li manca la saviesa que tenen els altres pobles i fins i tot els éssers inanimats. Vv. 13-15: Jr 2,10-11. (c. 2; Jr 2,10-11)
Referències creuades
- Jeremies 6:16 Això us recomana el Senyor: «Atureu-vos a mirar per on aneu, pregunteu, entre els camins fressats, quin és el bo. Seguiu-lo i trobareu repòs. Però ells responen: “No el seguirem!”
- Jeremies 2:32 ¿Heu vist mai que una noia oblidés les seves joies, o la núvia el vestit de noces? Doncs el meu poble s’ha oblidat de mi des de fa temps i més temps.
- Isaïes 57:14 Diu el Senyor: «Esplaneu, esplaneu el camí, assenyaleu-lo, aparteu els obstacles de la ruta del meu poble.»
- Osees 11:2 Però ell és d’aquells que, com més els crides, més se te’n van: oferien sacrificis als Baals, cremaven ofrenes als ídols.
- Malaquies 2:8 Però vosaltres, sacerdots, us heu apartat del bon camí, i les vostres respostes n’han fet caure molts. Heu arruïnat l’aliança que jo havia fet amb Leví.
- Jeremies 2:13 El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua.»
- Jeremies 10:15 són coses absurdes, un autèntic engany, i desapareixeran quan el Senyor passarà comptes.
- Isaïes 41:29 Mireu-los tots plegats: les seves obres són maleficis il·lusoris, les seves estàtues, vent i buidor.» (cant primer)
- Jeremies 17:13 Esperança d’Israel, quedaran confosos tots els qui t’abandonen! Els qui s’aparten de tu, Senyor, seran inscrits en el país dels morts, perquè han abandonat el Senyor, la font d’aigua viva.
- Jeremies 13:25 Aquesta és la sort que jo et destino, a tu, que m’has oblidat i has confiat en ídols mentiders. Ho dic jo, el Senyor.
- Jeremies 16:19 El Senyor és la meva força i la meva fortalesa, el meu refugi en dies de perill. Nacions d’un cap a l’altre de la terra vindran a tu i diran: «Quin engany, els déus heretats dels nostres pares! No són res ni valen per a res.»
- Jeremies 3:21 Se sent un clam pels turons: és el plor suplicant de la gent d’Israel, que havia pres un mal camí; s’havia oblidat del Senyor, el seu Déu.