Jeremies 2:28
Què se n’ha fet, dels déus que havíeu fabricat? Que vinguin ells a salvar-vos a l’hora del desastre! Els teus déus, Judà, són tants com les teves ciutats.
— Jeremies 2:28, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Jeremies 11:13 »Els teus déus, poble de Judà, són tants com les teves ciutats, i els altars on cremes ofrenes als ídols vergonyosos són tants com els carrers de Jerusalem.
- Deuteronomi 32:37 I dirà: «On són els déus dels estrangers? On és la roca on cercaven refugi?
- Jutges 10:14 Aneu a suplicar els déus que heu escollit. Que us salvin ells, ara que us trobeu en perill.
- Isaïes 45:20 «Reuniu-vos, veniu aquí, acosteu-vos plegats, supervivents de les nacions. »Són uns insensats els qui passegen en processó els seus ídols de fusta i preguen a déus incapaços de salvar.
- 2 Reis 17:30-31 Així, la gent de Babilònia es van fer un Sucot-Benot; la gent de Cut, un Nergal; la gent d’Hamat, un Aiximà; els d’Avà, un Nibhaz i un Tartac, i els de Sefarvaim cremaven en sacrifici els seus fills en honor d’Adrammèlec i d’Anammèlec, els déus de Sefarvaim.
- Isaïes 46:7 Després el prenen, se’l carreguen a l’espatlla i el col·loquen on li toca d’anar: no es mourà pas del seu lloc! No respondrà quan li adrecin una súplica ni salvarà ningú de cap perill.»
- Osees 10:1 Israel era un cep fecund que donava molt de fruit. Com més abundaven els seus raïms, més altars es construïa; com més fèrtil era el país, més pilars sagrats aixecava.
- Isaïes 46:2 Tombats i decantats, cap d’ells no pot impedir que se l’enduguin: ells mateixos van al captiveri.
- 2 Reis 3:13 Eliseu va dir al rei d’Israel: —Deixa’m estar! Ves a trobar els profetes del teu pare i de la teva mare! El rei d’Israel va replicar: —De cap manera! Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites!