Jeremies 2:5

Referències creuades

• 2 Reis 17:15 Van menysprear els seus decrets i l’aliança pactada amb els seus pares, i les amenaces que el Senyor els havia adreçat. Van anar al darrere d’ídols que són no res, i ells també es van tornar no res. Van imitar les nacions veïnes, quan el Senyor els havia manat que no actuessin mai com elles.
• Romans 1:21 ja que, tot i conèixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s’ha omplert de foscor.
• Salms 115:8 Seran com ells els qui els fabriquen i tots els qui hi tenen confiança.
• Jeremies 10:14-15 A tots aquells homes els manca senderi: els argenters s’avergonyiran dels seus ídols, perquè allò que han fos és mentida, no té alè; són coses absurdes, un autèntic engany, i desapareixeran quan el Senyor passarà comptes.
• Jonàs 2:8 Quan la meva vida defallia, m’he recordat de tu, Senyor. T’ha arribat la meva pregària, ha arribat al teu sant temple.
• 1 Samuel 12:21 No us n’aparteu per anar darrere aquells qui no són res, que no són de cap profit ni salven ningú perquè no són res.
• Deuteronomi 32:21 M’han engelosit adorant els qui no són déus, m’han irritat venerant el no-res. Per a engelosir-los, em valdré també jo d’un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-los, d’un poble sense seny.
• Fets 14:15 —Però què feu? Si som homes igual que vosaltres! Per això us anunciem la bona notícia que us convertiu d’aquests ídols al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou .
• Isaïes 44:9 Els qui fabriquen ídols no són res. De què els serveixen els seus déus preciosos? Són uns testimonis que ni veuen ni saben res, per a vergonya de tots ells.
• Jeremies 51:17-18 A tots els manca senderi: els argenters s’avergonyiran dels seus ídols, perquè allò que han fos és mentida, no té alè; són coses absurdes, un autèntic engany. Desapareixeran quan el Senyor demanarà comptes.
• Isaïes 5:3-4 Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què més podia fer que no li hagi fet? N’esperava bon raïm; per què surt agre?
• Miquees 6:2-3 Escolteu, doncs, muntanyes, l’acusació del Senyor; escolteu-la, vosaltres, fonaments incommovibles de la terra! El Senyor acusa el seu poble, discuteix amb Israel: «Poble meu, què t’he fet, en què t’he afligit? Respon-me!