Jeremies 44:18
Però des que hem deixat de cremar ofrenes i oferir libacions a la Reina del cel, ens manca de tot i anem morint, víctimes de l’espasa o de la fam.
— Jeremies 44:18, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Compareu-ho amb la reacció dels jueus explicada en 1Ma 1,11. (1Ma 1,11)
Referències creuades
- Malaquies 3:13-15 Vosaltres parleu durament contra mi. Us ho dic jo, el Senyor. I encara repliqueu: «Què hem dit contra tu?» Doncs bé, això és el que afirmeu: «No val la pena de servir Déu. Què n’hem tret, d’observar el que ell manava i de lamentar-nos davant el Senyor de l’univers? Nosaltres més aviat tenim per feliços els insolents: e
- Nombres 11:5-6 Com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls! Però ara estem decaiguts; aquí no hi ha res, no veiem més que el mannà.»
- Job 21:14-15 Han dit a Déu: «Deixa’ns en pau! No ens interessa conèixer els teus camins! Per què hem de servir el Totpoderós? Què en traurem d’invocar-lo?»
- Jeremies 40:12 van tornar al país de Judà des de tots els llocs on s’havien dispersat. Es presentaren a Guedalià, que era a Mispà, i van tenir una collita abundant de vi i de blat.
- Salms 73:9-15 desafien el cel com si res i xerren de tot a la terra. Per això, Déu guia cap a ells el seu poble, que beu aquelles aigües i es diu: «Com pot ser que Déu no ho sàpiga, que l’Altíssim no ho entengui? Mireu com aquests injustos acumulen tranquils les riqueses!» Què en trec, realment, de guardar pur el meu cor i de rentar