Jeremies 44:29
Ho dic jo, el Senyor. »Aquest serà el senyal dels comptes que jo passaré amb vosaltres en aquest país, perquè sapigueu que les meves amenaces contra vosaltres es compleixen.
— Jeremies 44:29, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Proverbis 19:21 Per més que l’home cavil·li molts projectes, tan sols la voluntat del Senyor es compleix.
- Mateu 24:15-16 »Així, doncs, quan veureu instal·lada al lloc sant “l’abominació devastadora” de què parla el profeta Daniel —qui ho llegeixi, que ho comprengui!—, llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes;
- Isaïes 40:8 L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu dura per sempre.»
- Jeremies 44:30 Això diu el Senyor: Faré caure el faraó Hofrà, rei d’Egipte, en mans dels enemics que el volen matar, com vaig fer caure Sedecies, rei de Judà, en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, l’enemic que el volia matar.”
- Lluc 21:29-33 Els digué una paràbola: —Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l’estiu ja és a prop. Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra
- Lluc 21:20-21 »Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que s’acosta la seva devastació. Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l’abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat,
- 1 Samuel 2:34 Et servirà de senyal de tot això el que succeirà als teus dos fills, Hofní i Pinhàs: moriran tots dos en un sol dia.
- Mateu 24:32-34 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; igualment, quan veureu tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït.
- Marc 13:14-16 »Quan veureu “l’abominació devastadora” instal·lada on no hauria d’estar —qui ho llegeixi, que ho comprengui!—, llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; el qui sigui al terrat, que no baixi ni entri a casa seva per endur-se’n res, i el qui sigui al camp, que no torni enrere a recollir el mantell.